La meva tutota que està de baixa, em va avisar de que divendres va arribar la persona que la cobrirà fins la seva incorporació, llavors avui matí he anat a l' institut per presentar-me i explicar-li la dinàmica de les meves pràctiques.
Penso ha estat positiu perquè ara que tot li és nou, ha vist que no hauria d' invertir gaire energia explicant-me processos d' intervenció de les diferents sessions, li he dit que sobretot treballaria des de l' observació,...la qual cosa l' ha tranquilitzada i hem quedat per la propera sessió que serà amb nins de nee fora de l' aula, no he treballat amb nens de més dificultat i ja penso que és hora. Ella m ha explicat algunes característiques d' aquests tres nins ja que divendres va treballar amb ells, tots segueixen Acis significatives i mentre li anava fent algunes preguntes, m ha comentat com es va organitzar la classe recent arribada, així he deduït va rebre el suport de la resta dels membres del DO, posant de manifest una vegada més que el membres consideren el model col·laboratiu, i per l' efectivitat que això suposa, ella amb molta rapidesa va accedir als materials que empren aquests nens i va poder fer la classe sense dificultat.
També voldria afegir que durant la primera mitja hora he percebut "l' angoixa per l' adaptació" que suposa quan una persona arriba a un centre on tot és un món nou, conec aquesta sensació i de qualque manera, malgrat no ser el motiu de la reunió, he procurat relaxar-la, li he parlat dels professors amb els quals fins ara he tractat, dels membres del DO i de la seva disponibilitat perquè es pugui recolzar amb ells, d' alguns grups d' alumnes...res, que de qualque manera l he assessorada perquè francament, penso és important acollir la persona, reduir-li el patiment per la novetat, donar-li pautes d' ajuda... i m' ha satisfet veure que abans de marxar, li havia canviat l' expressió.
