Recomanació Llibre

Indagant per altres blogs. trobo interessant el llibre d'en Carles Monereo i Manuel Monte, "Docentes en tránsito", publicat el passat septembre per l'editorial Graó dins la Biblioteca Aula.

 Els autors d'aquesta obra singular ens fan reflexionar sobre la feina professor "d'adolescents" dins els instituts. A través de relats breus, preguntes, instruments per analitzar conflictes i diferents fonts documentals, ens porten a pensar sobre la feina dels docents i molts dels elements que giren al seu voltant: educar o instruir, confiança o autoritat, llibres de text o Internet....per això us penjo un fragment, sobretot per tots aquells que esteu en instituts.

"Porque hoy más que nunca "ser profesores", y además serlo de adolescentes, es una tarea compleja. Los futuros ciudadanos y ciudadanas de esta sociedad de la información y la comunicación proponen nuevos retos que en poco se parecen a las necesidades de la sociedad industrial para la que se idearon los centros educativos que tenemos. Limitarse a dar la lección, parafraseando un conjunto de datos y conceptos que deben ser memorizados y reproducidos, supone una estafa a las genuinas necesidades de un alumnado que necesita, más que nunca, poseer conocimientos y competencias que le permitan tomar decisiones en un mundo definido por la incertidumbre. Esos conocimientos y competencias deben incluir, indefectiblemente, saber comunicarse de forma flexible y a través de distintos lenguajes, saber trabajar en equipos y redes, saber gestionar la información y actualizarse de manera permanente. Se trata de un cambio radical de las metas educativas para unos estudiantes inmersos en una vorágine de consumismo salvaje, intoxicación informativa y valores contrapuestos. Más que en cualquier otro momento histórico, necesitan guías, criterios, espacios para la reflexión, y ello requiere otro tipo de docente, muy distinto al tradicional, un docente que debe ser muchos docentes. Por eso estamos en tránsito. En tránsito entre el instructor que fuimos y el educador que debemos ser; entre la seguridad que nos daba una ciencia basada en verdades indiscutidas y la inseguridad que conlleva manejar verdades relativas; entre la confianza que otorga una autoridad institucionalizada y la vulnerabilidad que supone tener que ganarse diariamente el respeto de los alumnos; entre la defensa de una cultura hegemónica y la necesaria sensibilidad hacia otras culturas y formas de pensar; entre la cómoda objetividad de los libros de texto y la convulsa realidad virtual de internet".

.

Monereo, C.; Monte, M. (2011). Docentes en tránsito. Ed. Graó, Barcelona

Reflexió Contradicció amb la Teoria

L' orientadora me va explicar que quan aparèixen més demandes de suport és a principi de curs, just abans de jo iniciar les pràctiques a l' Ies, sobretot després de l' avaluació inicial. 

A partir d' aquí es van anar organitzant els diferents suports, que per sorpresa meva la majoria d' aquests es duen a terme fora de l' aula en petits espais en grups de 4-5. El perquè he evitat demanar-ho per si jo mateixa trobava una resposta raonable des de la reflexió mentre avançava les pràctiques, més que res perquè ho trobo una contradicció amb el que he après en diferents mòduls quan he treballat pacs relatives a estratègies organitzatives, m' ha quedat bastant clar quasi sempre, llevat de poques excepcions amb algun cas de nens amb nee, és preferible trobar mesures organitzatives de fer el suport dins l' aula ordinària.

La veritat és que encara no he trobat una resposta raonable ni justificada ja que no em sebla apropiat que en algunes sessions per exemple a matemàtiques a 3r d' ESO, surten 4 nens que "no poden seguir el ritme", pel que he observat, no entenen moltes de les explicacions perquè la mestra dur un ritme accelerat quant a contingut ja que el mestre de l' any anterior no va donar tot el temari. I jo penso: seria millor entrés el mestre de suport dins l' aula, els podria agrupar en una taula, escoltarien les explicacions de la pofessora de matemàtiques i rebrien el suport on es marcarien uns objectius i continguts adaptats a ells, per exemple, senzillament deixar de fer alguns exercicis sobre el tema ja que van més lents.

Podria posar més exemples d' aquests tipus, seguiré investigant si aquestes mesures poden ser degut a dinàmiques des de fa anys i costa de conscienciar als tutors i demés, potser tots o alguns ho prefereixen a així es va decidir. 

De moment he preferit cercar algun article com aquest: "Alumnes i professors aprenem dins l' aula", on hi ha algunes pautes per afavorir l' aprenentatge de tots dins l' aula,recomano llegir  Tipus de suport amb dos mestres dins l' aula proposant activitats amb diferents ajuts (pàg. 96):

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200405/memories/983m.pdf

Altre motiu que podria fer que "es preferís el suport fora de l' aula", és degut als problemes conductuals que presentes alguns adolescents que malgrat no ser greus, són suficients per alterar el ritme, llavors als professors, els recomanaria el següent power:

www.pbis.org/common/pbisresources/presentations/barcelona1swpbs.ppt