Agafo
consciència del paper rellevant del psicopedagog, al meu cas, com
orientadora educativa, mediadora i agent de canvi per millorar els
processos d' e-a. Des d' una posició estratègica, o sigui, des de la ZDP i ZDI, capta i viu quines són les
situacions susceptibles de millora entre les diferents variables derivades dels diferents àmbits, ja siguin en relació a professors, alumnes o pares.
Aquesta posició afavoreix i possibilita l' activació d' acords i decisions mitjançant el diàleg entre els diferents agents, la qual cosa no sempre és fàcil, sobretot arribar a una coordinació comú i compatible amb les responsabilitats de cadascú.
Així i tot, sempre que es promoguin i s' executin mecanismes i processos d' ensenyament, com per exemple, aquest tipus d' estratègia cooperativa, consensuats i a benefici de tots, puc percebre que és beneficiós, influent i enriquidor, sobretot perquè s' aconsegueixen modificar esquemes de coneixement en els alumens cap a l' aprenentatge significatiu i constructiu, la qual cosa fomenta que aquests siguin més actius i competents.
Ara bé, perquè això sigui possible, és convenient que l' orientadora sigui competent en l' acció i a part de saber (c. tècnica), ha de saber ser (c. personal), fer (c. metodològica) i estar (c. participativa). Aquestes dimensions, des d' una perspectiva cooperativa, col·laborativa i ecològica li permeten liderar, facilitar i provocar canvis cap el desenvolupament en els diferents processos educatius i també socials.
D' aquí la importància de conèixer el context, fer-ne un seguiment regular que li permeti comprendre la situació per poder valorar i detectar obstacles, mancances i limitacions a fi de resoldre problemes, gestionant i liderant la intervenció des d' un tarannà humil, responsable i cordial.
