CONCLUSIONS FINALS

Des del Practicum I fins ara la valoració ha estat notablement positiva perquè he tingut l' oportunitat de valorar i reflexionar sobre què, com, on i amb qui ocorren els principals processos d' ensenyament-aprenentatge des de la visió d' un orientador educatiu en un IES.

La primera aproximació, des d' una perspectiva col·laborativa rebent assesorament sobretot de la meva tutora, va ser en àmbits en relació al suport del procés d'e-a: alumnes amb Nese, docència al CFGM, assessorament a les famílies i suport al POAP. Així i tot, en aquest centre es prioritza el suport al PAT (Pla d' acció tutorial) i des d' aquest vaig anar agafant consciència del tarannà i competències que hauria de tenir el psicopedagog: comunicatiu, mediador, cooperatiu, empàtic, responsable, cordial (sabent ser i estar)...i de la importància de consensuar mesures que facin que els alumnes avancin en funció de les seves característiques i possibilitats.
La diversitat de l' aula implica que facem una mirada al tipus de mesures organitzatives i metodològiques que es duen a terme ja que d'elles se'n deriven el posterior grau de desenvolupament de les capacitats i competències dels alumnes. D' aquí ve que em decidís a enfocar la intervenció del Practicum II en algun tipus d' aspecte organitzatiu ja que valoro la importància de "com" fer arribar "el saber" per "el saber fer" als alumnes considerant els seus interessos, motivacions, nivell curricular,...
Així em vaig decantar per orientar el Pla de Treball valorant i reflexionant sobre la metodologia de treball cooperatiu per projectes en l' àrea de ciències naturals en un grup de 1r d' Eso i aquestes són algunes de les principals conclusions que puc abtreure del procés:
- Des de l' experiència i des de la ZDP i ZDI tot aprenentage objecte d' estudi esdevé significatiu.
- El model col·laboratiu interdisciplinar és adient si hi ha un esforç de consens i implicació entre els implicats però no sempre és així, ha costat trobar moments per reunir els membres del DO, el tutor, l'orientadora i el professor de ciències per tal de preparar material pels alumnes d' IT.
- Cal reflexionar considerant el context atenent la teoría Sistèmica de Bronfrenbenner ja que així es poden valorar els obstacles, les mancances i limitacions per poder decidir i provocar canvis cap a la millora.
- Algunes disharmonies amb la teoria no s'han solventat ja que el professor té la problemàtica de ser l'únic del seu departament que empra la metodologia i no es pot coordinar amb la resta. Manca un canvi de mentalitat per restar cert individualisme professional.
- El treball en grups cooperatius és un model inclusiu ja que Tots avancen i construeixen el seu propi coneixement, la pràctica educativa s'adapta a la diversitat i la diferència enriqueix ja que de manera compartida uns es beneficien dels altres mitjançant la interacció on els èxits d' in alumne depèn de l'èxit dels seus companys. A més, es fomenta el diàleg i la resolució de problemes la qual cosa potencia el desenvolupament d'habilitats socials, cognitives i conseqüentment,   augmenta  l'autoestima. I moltes avantatges més que he pogut anar contrastant: millora la creativitat, el respecte i la motivació. L'alumne es sent protagonista ple de cada projecte fins el final (autoavaluació)
.- Algunes necessitats detectades al principi com la manca de cohesió en els grups, s' ha solventat  amb la reubicació d'aquests.
- L'observació és un mecanisme potent per recaptar informació i acompanyat de registres pot resultar molt útil en la reflexió-acció.


Tal com va dir el pedagog francès Celestí Freinet..
"ELS QUI ENS DEDIQUEM A EDUCAR NO PODEM OBLIDAR MAI QUE LA NOSTRA PRIMERA MATÈRIA ESTÀ FETA DE CARN, DE SANG I DE TÍMIDES ESPERANCES".

Registres 3a Fase

QÜESTIONARI SEGUIMENT ALUMNES (Conclusions)

1. Vos agrada i perquè treballar en grup? Heu estat còmodes amb el grup?
   Tots han respost que sí. Alguns pensen que en uns grups han gaudit i s' han sentit més còmodes que en altres perquè opinen que alguns membres semblaven cansats a l' hora de fer la feina, altres opinen que alguns grups estaven desequilibrats.
2. Quines dificultats us heu trobat durant la realització dels projectes?
   La majoria han sigut durant l' execució de les tasques: a l' hora de realitzar l' esquema i el resum.
3. Com heu resolt les dificultats?
   Algunes petites dificultats s' han resol des del mateix grup, altres ha estat necessària la intervenció del professor i segons les opinions de la majoria, s' han resolt perquè aquest ho ha tornat a explicar i molt bé.
4. Les dificultats d' ara es corresponen amb les de principi de curs?
   Opinen que al principi, alguns membres realitzaven la feina de manera individual (penso mancava interacció i discussió) i ara comenten que s' ajuden entre ells i van resolent els problemes amb certa facilitat.
   Altres comenten que a l' inici del Treball per projectes sentien cert temor a no ser escolats i valorats dins el grup
5. Qué és el que més vos agrada de treballar així?
   Tots coincideixen en l' avantatge del suport i ajuda que s' ofereixen i reben entre ells, sembla els dóna més confiança i seguretat, penso agraeixen sentir-se acompanyats i recolzats ja que comenten que quan treballen de dos en dos en altres àrees no es complementen o ajuden sempre.
6. Quin tema del projecte us ha agradat més treballar?
   Els que més han estat El Sistema Solar i sobretot La Biodiversitat per l' oportunitat d' haver realitzat vàries sessions al jardí botànic del centre. Han valorat la combinació d' activitats dins i fora de l' aula amb la connecció directe d' espècies naturals i reals amb tot el que això suposa: significativitat, aplicabilitat, construcció mental,...
7. Us agradaria treballar així en altres àrees?
   Comenten que els agrada treballar en companyia perquè s' il·lusionen més, que ojalá ho també hi treballàssin a altres àrees. Diria que augmenta la motivació perquè es fomenta entre d' altres, la sociabilitat i el desenvolupament de la identitat a partir de la pertinença a un grug referent.

RÚBRICA VALORACIÓ DEL PROFESSOR (Valoració per animar a altres)

1. Quines avantatges penses que té aquest tipus de metodologia?
   El professor creu plenament en les múltiples possibilitats d' aquesta dinàmica metodològica. Hi destaca l' aspecte inclusiu, o sigui, el fet de que Tots aprenen i avancen més i millor en el seu desenvolupament respecte a d' altres metodologies ja que en aquestes altres, no es reuneixen tants elements que permetin l' evolució.
2. T ha permès anar avançant amb els propòsits (objectius, continguts,...)?
   Respon que sí, evidentment.
3. Penses que és convenient pels alumnes amb dificultats d' aprenentatge?
   El professor considera que els alumnes amb dificultats han augmentat el seu rendiment ja que s'han compensat les seves dificultats amb petits ajustaments i modificacions en les activitats i l'avaluació. Considera a que degut a que cadacú té unes intel·ligències i potencialitats, es tracta de que aquestes minvin les dificultats a benefici de tots, otorgant protagonisme a l' intercanvi de capacitats i competències mitjançant el respecte i el diàleg.
4. Quins aspectes penses que s' haurien de millorar?
   A partir de la reflexió-acció durant el curs s' han anat fet modificacions cap a la millora però una aspecte pendent i que el professor demanaria de cara al curs proper seria la possibilitat de treballar dos professors dins l' aula a fi de poder donar més suport als alumnes d' IT ja que pensa que ha quedat pendent aconseguir que concretament una alumna, degut al seu desfassament curricular, pogués seguir la dinàmica en un ritme més adequat.
5. Penses que el grup-classe s' ha adaptat bé a la metodologia?
   El professor opina que la dificultat no està en l' adaptació dels alumnes ja que aquests, des del primer dia, han respost molt bé ja que són com "esponges" i, des del principi , van rebre tècniques i estructures de com treballar el treball cooperatiu i la cohesió per la qual cosa la integració ha estat progressiva, positiva i satisfactòria.
6. Perquè ho recomanaries a la resta d' equip educatiu?
   Sobretot per la flexibilitat que suposa la metodologia que permet que tots puguin crèixer i avançar al seu ritme fora límits a nivell de continguts, creativitat, ...Prova d' això serien el sistemes de valoració que empra, rúbriques a nivell de grup, autoavaluacions per part dels alumnes,...Per altra part, diu que ell mateix en un altre centre va comprovar que els grups d'alumnes que treballaven per grups cooperatius, van reduir el nivell d' amonestacions i conflictes perquè éren capaços de resoldre i gestionar les dificultats mitjançant el diàleg i l' escolta, també semblaven més cohesionats i motivats cap a l' aprenentatge. Per tant, aquest "grup control" serviria per animar a altres docents per millorar la seva pràctica.

Acabant la 3a Fase...

OBJECTIUS

- Prendre decisions per millorar els processos d' aprenentatge.

- Reflexió de la mostra processual: materials, dinàmica de grups, ...

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Durant la fase, he anat passant a diferents alumnes la graella d' autoseguiment, fent-los diverses preguntes a fi de recollir informació documental. Amb el professor de naturals també vam acordar un espai de temps per emplenar la rúbrica d' avaluació.

- Classe de naturals: diagrama de barres a partir del recompte de les diferents espècies.

- Reunió amb els membres del DO

AVALUACIÓ

- Veureu els resultats dels registres en l' entrada següent i podreu valorar com una dinàmica motivadora i adaptada a les característiques dels alumnes pot fer del seu aprenentatge un camí competent cap al traspàs a la vida adulta.

- Una vegada més els alumnes han anat resolent entre tots les dificultats que suposa entendre una gràfica prèvia explicació del professor i han anat comprenent i elaborant la significació de la representació gràfica a partir de les dades.
- Degut als esperats resultats positius de la metodologia, sobretot el professor i jo hem estat comentant a la resta els resultats dels diferents registres i la tutora ha proposat cara al proper de curs fer a saber a la resta d' equip educatiu l'opció d' incloure la metodologia al Pla d' atenció a la diversitat del centre i hem comentat que convendria recomanar la realització d' un Seminari per la formació de professors amb aquest tipus de dinàmica.

REFLEXIÓ
- Si el psicopedagog s' aproxima als actors protagonistes del context objecte d' estudi i té un paper actiu, empàtic, mediador, reflexiu...pot generar canvis a benefici de tots, especialment els alumnes. Pot intervenir tant en propostes metodològiques, organitzatives, ...a l'aula com fer el traspàs a la resta i informar de tots els avanços i entrebancs.

Resum de la Setmana

OBJECTIUS

- Detecció d'avantatges de la dinàmica i  millora en els alumnes amb Nese.

- Valoració de la dinàmica quant a l' adequació de les característiques dels alumnes.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Seguim treballant en el jardí la recopilació de plantes i flors i després, a l' aula,  realitzem el gràfic a partir del recompte de la mostra. Exemples de la recopilació:

- Escolta d' exposicions en un grup de 2n d' ESO per valorar amb més perspectiva el segon objectiu marcat. He presenciat diferents exposicions via power point prèviament preparada per cada grup on el projecte consistia en la descripció d'un simulacre d'un viatge en un lloc escollit a partir de les pautes del professor i elaboració d'una Guía del Turista per l'estudi d' ecosistemes, plantes endèmiques i amenaçades, etc. Així, les diferents opcions han estat Un zoo a Sao Paolo (Brasil), els Fiords (Noruega) i Aurora boreal, Parc natural de Pilancones (Dinamarca),... 

AVALUACIÓ

- Al jardí, l'organització ha funcionat millor ja que el coordinador ha organitzat qui s' encarregaria de fer el recompte de cada espècie mentre la resta de membres han anat aferrant cada tipus de planta de la mostra amb el recompte posterior de cada una i el professor ha assignat l'encàrrec de no perdre cap planta al secretari. Després, a l' aula, s' ha realitzat el gràfic corresponent amb l' objectiu d' entendre visualment el recompte des de la graella de notes de camp preses per cada grup.

- Al grup de primer objecte d' estudi, diria que ja he valorat positivament l' adequació de la metodologia a les característiques dels alumnes i fa que tots puguin anar avançant en el seu ritme d' aprenentatge. Però vaig proposar a la tutora i al professor acudir a una sessió de 2n per observar com es viu des dels alumnes un any després, com és l' evolució de la dinàmica, o sigui, vaig voler satisfer algunes curiositats.

Totes les exposicions han estat molt ben organitzades i estructurades (allotjament i preus, ruta, clima, fauna,...), la majoria dels membres han exposat de manera clara i la resta de grups s' ha mantingut molt respectuosa i semblaven atemps i interessats. Així i tot, al final, el professor ha estar crític i ha recalcat els aspectes que s' haurien de millorar, pensa algunes han estat massa informatives, algun membre hauria de practicar el llenguatge corporal i en altres ha mancat una conclusió.

REFLEXIÓ

- Els grups, han gaudit de l' activitat, s' han mostrat molt interessats, com a exploradors experts han recopilat gran varietat d' espècies del seu espai. El professor ha reforçat els diferents grups especialment en nen amb trastorn emocional per la bona tasca realitzada.. A més, he observat que aquest nen ha millorat la relació amb els companys, sembla haver fet una millora de relació gradual degut a l'exercitació natural pel fet d' haver d' opinar i participar contínuament amb els seus companys. 

Una de les nenes d' IT segueix sense xerrar gaire per manca de comprensió i es recolza amb una companya que li dóna suport i li tradueix allò més necessari. 

A l' aula cada un dels nens Nese segueix amb els petits ajustaments i modificacions a fi de que les seves potencialitats compensin les seves limitacions.

- Les exposicions m'han sorprès pel nivell de cadascuna d' elles, els participants semblàven petits experts, es perceb com a resultat d' una elaboració consensuada i compartida, es capta la seguretat i confiaça respecte als alumnes de 1r, es transmet en molts d' ells que han gaudit de l' activitat per original, motivadora, creativa, alternativa, personalitzada al grup en funció dels  interessos. El resultat és un exemple de construcció de competències per preparar-los cap a la vida adulta.

Notícia

Ha costat trobar una notícia en relació al meu Pla, aquí us presento una que relaciona el Treball cooperatiu i les TIC: "Las Nuevas Tecnologías en la educación fracasarán sin un cambio en la forma de enseñar" (22/11/2008) en el següent enllaç:

http://www.lavanguardia.com/buscador/index.html?filter.q=ventajas+de+metodolog%C3%ADa+de+trabajo+cooperativo+en+las+aulas&x=41&y=8

Aquests dies passats...

OBJECTIUS
- Reflexió i diàleg entre els participants.
- Reflexió sobre la pràctica educativa

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Reunió d' equip educatiu. Arrel de que aquests dies, des del PAT, l' ordre del dia són el tema dels possibles alumnes repetidors i els programes específics més adients, es va acordar una reunió en temps de pati d' equip educatiu per informar de que els dos alumnes de IT com que ja han repetit curs, se ls recomana derivar un al programa ALTER i  l' altre, al PQPI de jardinería.

- Classe d' avui de naturals. S' ha dividit en dues parts: en la primera mitja hora un alumne prèvia petició, ha realitzat una exposició sobre fòssils i en la segona part, hem baixat al jardí on cada grup s' ha situat en l' espai que va marcar l' activitat ha consistit en recopilar diferents espècies de flors i plantes per després classificar-les i estudiar les seves característiques.
Exemples de l' exposició:

AVALUACIÓ

- La reunió d' equip educatiu ha sigut  interdisciplinar, o sigui, entre els professors d' àrea i tutor, a més dels membres del DO i ha sigut en temps de pati perquè compatibilitat.

- Els alumnes, en qualsevol moment del curs, poden demanar fer una exposició individual d' un tema del seu interès en relació als continguts proposats pel professor. Aquest alumne en concret, ens ha sorprès a tots, ha demostrat sentir passió pel tema i ha gaudit de mostrar-nos varietat de fòssils: caragoles, estrella de mar, musclos, eriçons del Marroc, mosca, libèl·lula,...amb petites explicacions i després la resta ha fet una fila per veure bé tota la mostra.

En la segona part, al jardí, prèvia explicació a classe per part del professor: classificarem entre espècie I, II, III, IV,...(tantes com identifiquem) i aferrarem flors i plantes. Els grups s' han distribuit tasques i han anat recopilant, no hi ha hagut dificultats ja que cada grup es centrava en un espai diferent.

REFLEXIÓ

- L' orientadora ha informat i recordat la importància d' evitar l' abandonament escolar i de com alguns programes poden ajudar a que els alumnes continuin en el sistema.

- La classe ha estat bastant lúdica, la primera part ha semblat un simulacre real a una exposició de fòssils, tots han respectat el company i li han fet preguntes i l' anada al jardí també ha suposat un aprenentatge significatiu per l' experiència de conectar amb la natura (plantes i éssers vius reals), 

Inici 3a Fase: Seguiment

La setmana passada es va iniciar aquesta tercera i darrera fase. Les properes  3-4 setmanes em proposo atendre els objectius que vaig marcar en el Pla seguint en la línia dels marcats en la fase anterior:

- Reflexionar i dialogar amb els participants de manera compartida.

- Avaluar quines problemàtiques han millorat sobretot les derivades dels alumnes amb Nese.

- Detectar errors i aprendre d' ells de manera conjunta.

Els instruments seguiran essent sobretot l' observació i reunions amb els indicadors d' avaluació que vaig proposar (Qüestionari i fulls d' autoseguiment) que al final de la fase us presentaré.

A continuació us resumiré les darreres  sessions:

- DESCRIPCIÓ DE TREBALL

- Reunió amb tutora per valorar següents sessions i valorar possibles problemàtiques.

- Assignació de càrrecs i mapa conceptual.Cada grup ha elegit un dinamitzador, coordinador i intendent (secretari). S' ha iniciat per grups el mapa conceptual sobre Els Regnes (monera, protista, fongs, plantes, animals)

- Activitat: A partir de la imatge del recinte de l' institut, cada membre ha copiat el plànol vist de dalt i a continuació s' han d' estudiar diversos punts: 1) Delimitar l' àrea d' estudi, 2) Fer quadrícules sobre el mapa, 3) Identificar espècies en cada quadrícula , 4) Copiar el nombre individus de cada espècie.

- Inici activitat espècies al jardí botànic. Cada grup ha de situar en el jardí la zona que ha escollit estudiar.

- AVALUACIÓ

- La tutora orientadora ha recomanat al professor de ciències seguir en la línia de refoçar positivament l' alumne amb trastorn emocional, adaptar continguts al PI dels d' IT i modificar les valoracions a l' alumne dislèxic.

- Alguns grups han tingut dificultats en l' elaboració del mapa i el professor ha explicat a dos grups en concret la importància dels conceptes units per conectors amb fletxes, mentre els demés treballaven al seu ritme.

- Hi ha hagut dificultats per fer les delimitació de línies malgrat les explicacions, recomanacions i ajuda del professor (emprar regletes, línies en creu, manco requadres i més grossos,...), els alumnes amb PI han delimitat només l' espai que ens interessa, el jardí objecte d' estudi.

- Molt ràpidament cada grup ha sabut orientar-se i situar-se, han iniciat l' observació i detectat alguna espècie.

- REFLEXIÓ

- Orientadora com assessora del procés és clau per aclariment de dubtes i seguiment de les diferents etapes.

- Sorgeixen diverses problemàtiques en funció de les destreses i competències dels diferents membres, per això la heterogeneitat és un factor compensador de dificultats i si cap membre pot donar suport o solventar el problema, el professor mediarà com a component del triangle interactiu.

- Anar al jardí, suposa transferir la comprensió a un altre context, penso és molt significatiu des de l' espai real situar l' espai seccionat en el mapa per a partir d' aquí anar organitzant altres punts de l' activitat en les següents sessions.