1.
Títol del Projecte.
Assessorament
de Treball cooperatiu per projectes dins el model inclusiu.
2.
Descripció del tema del projecte.
L'
àmbit d' intervenció serà en un àmbit educatiu formal,
concretament en un curs de 1r d' Eso. Durant el practicum I, he après
les diferents funcions que desenvolupa l' orientadora educativa del
centre. Llavors, des del suport al procés d' e-a, la meva intenció
és fer una aproximació en la nova dinàmica de treball cooperatiu
per projectes duta a terme per part d' un professor de ciències
naturals, acompanyant-lo en la seva docència per reflexionar i
aprendre sobre aquesta metodologia "in situ", valorant les
seves repercusions a nivell multidimensional: en el propi professor,
els alumnes, la resta de l' equip educatiu, les famílies,...També
voldria deixar una petita "petjada" orientant cap a la
inclusió dels alumnes amb NESE
i la millora de l' educació per a tots els alumnes de l' aula com
també la millora dels processos d' ensenyament-aprenentatge.
3.
Supòsits teòrics del Projecte.
Des
del model educacional col·laboratiu basat en el treball
interdisciplinar, convendrà determinar les actuacions de cada agent
i les seves responsabilitats serà el punt de partida basat en
actiuds d' implicació, responsabilitat, respecte, cooperació
treballant des de la ZDI i ZDP (Vigotsky)
Des
de la perpectiva constructivista, el
procés d’intervenció estarà guiat pel principi de col·laboració
i inclusió considerant el context des d' una visió sistèmica,
atenent la finalitat preventiva analitzant les possibilitats i
limitacions dels alumnes i també, la correctiva ja que es
reorganitza l' aula en funció de les necessitats de tots.
Es
consideraran les peculiaritats diverses que es poden donar i les
mesures organitzatives i metodològiques convenients: suports i
ajuts, PI (prioritzant i adaptant objectius), grups cooperatius, etc
per intentar assolir el màxim desenvolupament possible de totes les
capacitats, individuals i socials, intel·lectuals, culturals i
emocionals dels alumnes.
El
projecte és un exemple de principi globalitzador del tractament a la
diversitat ja que la pràctica educativa s’adapta als diferents
alumnes. Així, ens mostra un exemple d' organització del tipus
“adaptació de formes i mètodes d' ensenyament”, el treball en
petit grup heterogeni i col·laboratiu per a l' aprenentatge
funcional i per projectes on la diferència és un element enriquidor
ja que uns es beneficien dels altres des de la zdp,
respectant la significació del triangle interactiu.
A
més, Vigotsky destaca que les habilitats cognitives de l' alumne
depenen del grup en que es troba immers i l' aprenentatge dependrà
de la interacció amb els altres. Aquesta interacció genera un
conflicte i segons Piaget, l' objectiu serà arribar a la resolució
mitjançant acords, per la qual cosa treballar en grup afavoreix la
socialització (Teoria Social de L' aprenentatge).
4.
Raons de la seva tria, interès i prospectiva
Partint
de que l’objectiu general de l’ESO és que tots els alumnes
accedeixin en el grau més alt possible de continguts i capacitats,
personalment dóno molta importància al "com", o sigui, la
metodologia emprada pels docents com a mediadors d' aprenentatge.
Com
fer arribar "el saber" per "el saber fer" als
alumnes, segons com es planifiqui, farà que els alumnes desenvolupin
més unes competències en detriment d' altres ja que es tracta de
prioritzar en funció d' ells (interessos, motivació, capacitats,
nivell curricular).
Aquesta
metodologia, és un dels punts febles que detecto per part de la
majoria dels professors que treballen al meu centre de pràctiques.
Sembla
que molts professors conceben l’ensenyament per instruir
continguts específics segons la seva especialització, més d' estil
"academicista", enlloc de considerar les finalitats de
desenvolupament, socialització, i formació integral de l’alumne.
La
meva intenció inicial era enfocar la intervenció en l' ús divers
d' estratègies organitzatives i metodològiques segons sigui
convenient per tal d' oferir pautes motivadores i alternatives, però
aviat vaig comprendre que davant la resistència d' alguns
professors, una bona manera d' animar-los a generar canvis per a la
millora, seria oferir-los un model vàlid cap a l' aprenentatge
significatiu i constructiu.
Des
del Centre i des del departament de biologia, això es facilità per
part del professor de ciències naturals ja que és l' únic que dur
a terme aquesta metodologia lúdica, atractiva i innovadora. Segons
ell, tots els implicats en el procés es beneficiarien d' questa
dinàmica però reconeix no haver-se sentit gaire recolzat pels
membres del seu departament.
Em
va moure quan em va dir que sobretot els alumnes s' enriqueixen des
de moltes vessants d' aquesta pràctica col·laborativa i per mi,
això va suposar un punt de partida i una oportunitat per aprendre,
valorar i crèixer a més d' incentivar, en la mesura que em sigui
possible, la significació d' aquesta pràctica a la resta de
professorat del centre, al manco o encara que sigui per provocar
reflexió, debat, dubte, curiositat, construcció conjunta,
iniciativa,...o sigui, fonaments de canvi per a la millora.
5.
Subjectes del Projecte
Els
agents educatius que seran objecte d' intervenció seran els
implicats:
El
professor de ciències naturals al qual oferiré el meu suport en la
seva docència i el seu grup d' alumnes assignat a 1r- C d' Eso (19
alumnes, dos dels quals ténen nee:
un té dislèxia i l' altre, trastorn emocional
greu, i dos són d' IT provinents del Marroc)
Altres
professors que intervenen amb aquests alumnes i les famílies d'
aquests.
La
pràctica educativa es durà a terme sobretot a l' aula amb el grup
de 1r-c d' Eso però en coordinació sobretot amb els membres del DO
o departament d' orientació (orientadora, mestra d' atenció a la
diversitat, mestra de pedagogia terapèutica, mestre d' audició i
llenguatge) des d' on es realitzaran les reunions i sessions per a
les tasques organitzatives pertinents a fi de donar la millor
resposta.
Les
variables d' anàlisi seran les relacionades amb el paper del
psicopedagog i la metodologia organitzativa emprada pel professor d'
àrea i la seva incidència o repercusió en els alumnes cap a l'
aprenentatge dins un model inclusiu. Em refereixo a la importància
de la necessitat de detectar mancances, de comunicació i diàleg
entre els actors implicats, la coordinació d' accions, conèixer el
grup i nivell curricular dels alumnes, valorar la pertinència de
resposta curricular o adequació als diferents ritmes d'
aprenentatge, reflexió sobre les avantatges de formar grups
heterogenis i treball en grup, tipus de repercusió en l' alumnat i
professor,...
-PLA
D' ACTUACIÓ
Des
del model constructivista, la intervenció tindrà un caire
multidisciplinar: professors, alumnes, famílies en
un context de treball col·laboratiu i participatiu de tots els
agents implicats procurant situar-me en una posició estratègica a
nivell sistèmic i poder valorar les variables implicades.
Parteixo
de la premissa que perquè un projecte generi en significatiu,
s' ha de donar dins un marc d' activitat compartida que afavoriran
estructures de raonament, planificació mitjançant reunions,
entrevistes.., des de la zona de desenvolupament proper (ZDP) per
contribuir a que els alumnes objecte d' estudi avancin cap a nous
esquemes de coneixement dins les seves possibilitats, la qual cosa
afavorirà el seu desenvolupament.
Considero
que la proposta ha d' estar oberta a canvis segons convingui durant
el procés.
-FASES:
1.
Planificació de la Intervenció
La
demanda parteix a l' inici de curs des del departament de biologia
per part del professor de ciències naturals. Aquest, mogut
per voler millorar la seva pràctica docent per fer que els alumnes
es sentin més motivats i receptius en la dinàmica de les classes,
proposà el "treball cooperatiu per projectes" a l'
assessora amb l' objectiu de posar en pràctica un model organitzatiu
que afavoreixi la millora dels processos d' e-a a tots els alumnes de
l' aula i que li permeti desenvolupar eines pel treball en grup
perquè els alumnes avancin des de les competències bàsiques i a
partir dels seus interessos i coneixements previs.
Llavors,
s' inicià la planificació de la intervenció ja que l' assessora i
la resta de membres del DO recolzats per l' equip directiu, aposten per la petició del
professor sobretot perquè pensen que molts alumnes ténen
dificultats per seguir el ritme de les classes, potser per ser
avorrides o magistrals. S' acorden reunions amb els membres del DO
que pertanyen a la Comissió d' atenció a la diversitat i
entrevistes amb els pares a més d' un seguiment amb les famílies
dels nens amb nee i els d' incorporació tardana.
El
professor inicia la nova dinàmica amb els grups d' Eso que li són
assignats després de consensuar amb la resta de membres del seu
departament els objectius i continguts d' àrea a nivell curricular
per a l' organització de les programacions per projectes. Es pacten
uns horaris i reunions compatibles.
Al
final del Practicum I, em comenta la peculiaritat de que en un grup
de 1r, concretament el C, van a un ritme més lent precisament perquè
hi ha nens amb dificultats i em vaig oferir a acompanyar-lo durant el
meu practicum II amb l' objectiu d' analitzar la dinàmica i
reflexionar sobre el funcionament, les dificultats i encerts, valorar
"com" aprenen i se' ls ensenya per tal de reflexionar sobre
com se' ls pot ajudar en els processos d' e-a.
2.
Execució de la Intervenció
El
professor, coordinat amb el tutor i els membres del DO des de la
Comissió d' Atenció a la diversitat, van acordar reunions
quinzenals per adaptar el contingut d' àrea en els PI dels alumnes
d' IT des de la seva incorporació per tal de facilitar la seva
participació i integració.
Respecte
als alumnes amb necessitats, es van acordar entre el tutor, el
professor d' àrea i els especialistes reunions periòdiques dins les
possibilitats d' horari pel que fa a les reunions del DO, el PAT per
decidir una sèrie de mesures, adaptacions i modificacions per
ajustar l' aprenentatge avaluant les necessitats. (Per exemple, es
va acordar que l' alumne amb dislèxia es valoraria sobretot
mitjançant intervencions orals i l' alumne amb trastorn emocional es
potenciaria la seva seguretat i participació mitjançant el reforç
positiu.)
En
el primer semestre de curs, el professor decideix fer una fase
introductòria dins el grup de 1r-C perquè els alumnes es
familiaritzin amb la dinàmica i els diferents grups es comencen a
organitzar però no és fins a la segona fase, que coincideix amb el
meu inici de pràcticum 2, quan s' organitza la metodologia per
fases: es repartirien diferents rols i tasques entre els membres de
cada grup, es creen el grup d' experts dels projectes...
Davant
la meva imminent incorporació, ens marquem una temporalització:
acordem dues hores a la setmana per a l'elaboració del material,
dues hores assistencials amb el grup classe i altres dues de reunions
entre els actors afectats: tutor del grup, membres del DO implicats
en el seguiment, la meva orientadora i tutora de pràctiques i altres
com assistència en la reunió de tutors des del PAT, famílies dels
nens,...Es distribuiria la meva pràctica en 6 hores setmanals
repartides en dos dies en funció dels horaris establerts i les
necessitats quant a decisions durant les 13 setmanes que duraria el
meu període de pràctiques.
Es
pactaria un calendari de reunions i entrevistes regulars en el DO,
adaptant i flexibilitzant a fi de respectar les hores i llocs
establerts pel centre entre els implicats: els membres del DO (el
professor de suport d' AD, la professora de pedagogia terapèutica,
la orientadora educativa,...), el tutor del grup i el professor de
ciències. Mitjançant aquestes reunions, es pretén aproximar-se al
cas a fi de millorar les possibles dificultats internes i
controlables per decidir la millor actuació i la millor organització
de la intervenció atenent al què, com, on, quan i amb què
ensenyar, dins un marc col·laboratiu i preventiu. Es marcarien una
sèrie d' objectius consensuats i compartits (detallats en la taula).
3.
Seguiment i Avaluació de la Intervenció.
La
tutora revisaria la rúbrica quinzenalment i avaluaria els canvis
produïts en els alumnes i el professor. Aquests emplenarien uns
qüestionaris i es recolliria informació documental de les tasques
per projectes: murals, fulls d' autoseguiment de l' alumnat
(dificultats que s' han trobat treballant en grup, fent les
exposicions orals...), rúbriques de valoració del professor ja que
l' avaluació ha de recollir la valoració de la millora per tal d'
animar a altres tutors i professors.
S'
acordaran reunions setmanals des del PAT,
a fi de promoure i generar canvis davant els esperats resultats
positius, s' informaria a tot l' equip educatiu incloent el director
i el cap d' estudis a fi d' obrir un debat constructiu cap a la
reflexió-acció sobre "què i com s' ha d' ensenyar" ja
que d' això depèn "què i com aprendran" els alumnes i
finalment, en cas d' acord consensuat, es proposaria incloure la nova
dinàmica al Pla d' Atenció a la diversitat del Centre.
| FASE
1 : Planificació DATA: Inici curs
HORES: Durant Practicum I |
Objectius:
Reflexionar
sobre la nova estratègia d' ensenyament
Establir
criteris i mesures pels alumnes amb NESE
Avaluar
les necessitats d' alumnes amb nee
Assessorament
en el PAT (Pla d' Acció Tutorial)
Destinataris/àries:
grup-classe de 1r c d' eso. |
| ACTIVITATS
I CONTINGUTS
|
Acordar
horaris i calendari de reunions.
Definir
les funcions de cada membre implicat.
Definir
les tasques i temporalitzar-les.
Elaboració
d' activitats i tasques d' acord amb les necessitats del grup
|
| INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES |
Observació
al grup-classe: ritmes i estil d' aprenentatge
- observació
als alumnes amb dificultats
|
| INDICADORS
D’AVALUACIÓ |
Rúbrica
d' avaluació
- Registre
de control per part del professor
|
| FASE
2 : Execució DATA: 4/3 al 29/4
HORES: 48 |
Objectius:
Millorar
la pràctica educativa a benefici dels alumnes com a model de
canvi.
Prendre
decisions per promoure canvis que facin possible la millora dels
processos d' aprenentatge de l' aula.
Valorar
la posició del psicopedagog com a mediador en diferents àmbits
i a l' hora de fer una diagnosi del domini dels continguts dels
alumnes per valorar la resposta curricular a fi d' orientar pel
que fa a la diversificació d' interessos i
adaptació de materials.
Analitzar
la resposta als alumnes amb NESE incloent els d' IT i els dos de
nee.
- Valorar
el maneig de les relacions emocionals que sorgeixen de les
reaccions a l' aula.
|
| ACTIVITATS
I CONTINGUTS |
Assistència
per a la reflexió i observació dins l' aula dos cops per
setmana.
Prendre
consciència de les possibilitats i limitacions d' aquest tipus
de metodologia.
Reflexió
pel que fa a la mostra processual: murals, projectes, distribució
de grups,...
Col·laboració
en la selecció de materials per afavorir l' elaboració dels PI
(adaptació del contingut d' àrea a les necessitats dels alumnes
d' IT)
- Detecció
d' altres possibles suports: atenció individualitzada, etc
|
| INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES |
Observació
de la metodologia i pràctica docent: es parteix
dels coneixements previs, com es manté l' atenció dels alumnes,
participació activa de l' alumnat, relacionació continguts amb
els seus interessos, organització del treball, dinàmiques d'
interacció que dificulten o faciliten el treball (aspectes
didàctics,...),
Observació
dels recursos i materials utilitzats, enfocament didàctic dels
continguts en les programacions dels diferents projectes: es
cerca la significativitat, la interdisciplinarietat, els
aprenentatges memorístics...
Observació
del paper de l' orientadora com a mediadora del procés
(entrevistes amb els professors, alumnes amb NESE i seves
famílies.)
|
| INDICADORS
D’AVALUACIÓ |
Registre
per avaluar la metodologia en el context aula i la interacció
entre el mestre i el grup classe
Rúbrica
d' Avaluació-Criteris:
-
tipus de proves per esbrinar què, com i quan s' avalua, ajudes,
quines.
-
tipus de reforços, elogis sobretot en l' alumne amb trastorn
emocional
|
| FASE
3 : Seguiment DATA: 30/4 al 30/5
HORES: 27 |
Objectius:
(Seguir
en la línia dels marcats a la fase anterior)
Reflexió
i diàleg compartit entre els participants
Avaluar
quines problemàtiques han millorat sobretot les derivades dels
alumnes amb Nese
Detectar
errors i aprendre d' ells de manera conjunta
|
| ACTIVITATS
I CONTINGUTS |
Valorar
l' adequació del projectes a les característiques dels alumnes
Seguiment
i recollida d' informació documental de les tasques.
Reflexió
sobre el paper del psicopedagog com a profesional estratègic
- Informar
dels canvis produïts
|
| INSTRUMENTS
I/O TÈCNIQUES |
Observació
respecte a la metodologia emprada més adient
- Reunió
amb els implicats per comentar resultats: professors,
famílies,...
|
| INDICADORS
D’AVALUACIÓ |
Qüestionari
grau d' aceptació del projecte per professors i alumnes
Fulls
d' autoseguiment de l' alumnat
- Graella
d' acords assolits
|
.jpg)
.jpg)
