CONCLUSIONS FINALS

Des del Practicum I fins ara la valoració ha estat notablement positiva perquè he tingut l' oportunitat de valorar i reflexionar sobre què, com, on i amb qui ocorren els principals processos d' ensenyament-aprenentatge des de la visió d' un orientador educatiu en un IES.

La primera aproximació, des d' una perspectiva col·laborativa rebent assesorament sobretot de la meva tutora, va ser en àmbits en relació al suport del procés d'e-a: alumnes amb Nese, docència al CFGM, assessorament a les famílies i suport al POAP. Així i tot, en aquest centre es prioritza el suport al PAT (Pla d' acció tutorial) i des d' aquest vaig anar agafant consciència del tarannà i competències que hauria de tenir el psicopedagog: comunicatiu, mediador, cooperatiu, empàtic, responsable, cordial (sabent ser i estar)...i de la importància de consensuar mesures que facin que els alumnes avancin en funció de les seves característiques i possibilitats.
La diversitat de l' aula implica que facem una mirada al tipus de mesures organitzatives i metodològiques que es duen a terme ja que d'elles se'n deriven el posterior grau de desenvolupament de les capacitats i competències dels alumnes. D' aquí ve que em decidís a enfocar la intervenció del Practicum II en algun tipus d' aspecte organitzatiu ja que valoro la importància de "com" fer arribar "el saber" per "el saber fer" als alumnes considerant els seus interessos, motivacions, nivell curricular,...
Així em vaig decantar per orientar el Pla de Treball valorant i reflexionant sobre la metodologia de treball cooperatiu per projectes en l' àrea de ciències naturals en un grup de 1r d' Eso i aquestes són algunes de les principals conclusions que puc abtreure del procés:
- Des de l' experiència i des de la ZDP i ZDI tot aprenentage objecte d' estudi esdevé significatiu.
- El model col·laboratiu interdisciplinar és adient si hi ha un esforç de consens i implicació entre els implicats però no sempre és així, ha costat trobar moments per reunir els membres del DO, el tutor, l'orientadora i el professor de ciències per tal de preparar material pels alumnes d' IT.
- Cal reflexionar considerant el context atenent la teoría Sistèmica de Bronfrenbenner ja que així es poden valorar els obstacles, les mancances i limitacions per poder decidir i provocar canvis cap a la millora.
- Algunes disharmonies amb la teoria no s'han solventat ja que el professor té la problemàtica de ser l'únic del seu departament que empra la metodologia i no es pot coordinar amb la resta. Manca un canvi de mentalitat per restar cert individualisme professional.
- El treball en grups cooperatius és un model inclusiu ja que Tots avancen i construeixen el seu propi coneixement, la pràctica educativa s'adapta a la diversitat i la diferència enriqueix ja que de manera compartida uns es beneficien dels altres mitjançant la interacció on els èxits d' in alumne depèn de l'èxit dels seus companys. A més, es fomenta el diàleg i la resolució de problemes la qual cosa potencia el desenvolupament d'habilitats socials, cognitives i conseqüentment,   augmenta  l'autoestima. I moltes avantatges més que he pogut anar contrastant: millora la creativitat, el respecte i la motivació. L'alumne es sent protagonista ple de cada projecte fins el final (autoavaluació)
.- Algunes necessitats detectades al principi com la manca de cohesió en els grups, s' ha solventat  amb la reubicació d'aquests.
- L'observació és un mecanisme potent per recaptar informació i acompanyat de registres pot resultar molt útil en la reflexió-acció.


Tal com va dir el pedagog francès Celestí Freinet..
"ELS QUI ENS DEDIQUEM A EDUCAR NO PODEM OBLIDAR MAI QUE LA NOSTRA PRIMERA MATÈRIA ESTÀ FETA DE CARN, DE SANG I DE TÍMIDES ESPERANCES".