He assistit a una classe d' alumnes amb nee, donat que una de les funcions de l' orientadora és donar suport dins el procés d' e-a, la qual cosa engloba el suport als alumnes amb NESE que li són assignats des de la Comissió d' Atenció a la diversitat.
Les tres nines pertanyen a 2n d' ESO, dues d' elles presenten un retard maduratiu i una d' elles una deficiència física. El suport o la intervenció, es va acordar es duria a terme fora de l' aula ja que les actores segueixen Plans Individualitzats en diferents àrees amb adaptacions significatives.
Era l' hora de llengua castellana i l orientadora ha repartit unes fitxes sobre gènere i nombre pel que fa al substantiu. M' ha explicat que l orientadora absent l' havia situat de manera col·laborativa respecte al nivell de les nines i als materials que treballava amb elles. La nina amb la deficiència psíquica no ha acudit a classe i mirant la fitxa de les altres dues, he deduït que es trobaven a un nivell de 6è que després l' orientadora m ha confirmat i ha afegit que es van seleccionar els objectius i continguts per incidir en l' ortografia i gramàtica que deriven dels diferents eixos de comprensió i expressió oral i escrita.
He observat que la psicopedagoga ha tingut un paper empàtic amb les alumnes, ha explicat i resolt dubtes com a bona mediadora i elles, amb suficient autonomia, com a protagonistes del seu aprenentatge, han pogut fer la feina sense gaire dificultat.
Així, per una banda, pel que fa al triangle interactiu professors-alumnes-contingut, es pot dir que l' orientadora ha estat assessora i professora ja que a més d' impartir les classes, va assessorar als professors implicats amb les alumnes respecte als materials que les convendria treballar segons el seu nivell de competència.
