La tutora de 2n-A d' eso ha entrat al departament d' orientació per parlar sobre un cas d' un nen que li preocupa. Tot i saber que l' assessora està de baixa, s' havia citat prèviament amb el mestre AD i a la mestra PT per demanar la seva col·laboració. Evidentment la consulta m' interessava i es pot dir que de qualque manera hi he participat:
La tutora imparteix matemàtiques, el nen és un alumne amb NESE, concretament amb una dificultat específica d' aprenentatge (DEA), ja que pateix un dèficit atencional important que li dificulta el seguiment de les classes. Des de que s' ha iniciat el curs, la tutora ha emprat les estratègies que ha considerat convenients: diferents canvis de lloc, fer-lo participar més, demanar-li sobre el contingut constantment...diu que res li funciona ja que sobretot a l' hora de corregir, ell "desconecta" i "surt de classe".
La tutora va rebre el traspàs d' informació de l' assessora des de l' inici de curs, sap que el nen té bones capacitats i de fet mai no ha suspès les matemàtiques. També sap que ella és exigent, les seves classes són molt profitoses i intenses i per això entèn que per l' alumne, sigui molt costós seguir el ritme ja que malgrat no tenir TDHA, és bastant inquiet, a nivell físic i mental.
Ella veu que segurament suspendrà l' assignatura aquest trimestre i proposa al mestre AD que l' agafi un temps al seu grup malgrat tenir quatre nens a l' hora de matemàtiques que segueixen ritmes diferents amb acis significatives i no significatives, ell concretament faria els mateixos exercicis que a l' aula ordinari però tindria una atenció més individualitzada que la tutora no li pot oferir. Seria una mesura temporal o no. Vull dir que he notat més convençuda a la tutora que al mestre AD que opinava que el nen funcionaria millor en un altre grup de reforç on hi hauria més compatibilitat de nivell però el problema és que hi assisteixen altres alumnes d' altres grups de segon i la tutora ja ha dit que no se' l pot passar a un altre grup. El mestre AD està d' acord en intentar-ho.
Jo, bàsicament he seguit la conversa i només quan he vist el mestre AD un poc "apurat" ja que semblava que el nen li distorsionava el ritme que ara li funciona...jo li he comentat que quan un nen sap fer l' exercici, el farà més atent si sap que algú en poc temps li revisarà, potser no caldrà que li expliqui com fer-lo, només ho he dit perquè el notava un poc engoixat, normal, el canvis...
De tot això penso la mesura és apropiada però em fa reflexionar sobre aquests alumnes que malgrat no tenir nee, tenen una dificultat que fa que s' hagi de perdre unes classes que segur que la mestra fa molt bé. En teoría, he après que el més convenient seria que l' alumne rebés el suport dins l' aula però a la pràctica no és possible per manco professorat i perquè es va acordar que per les característiques dels alumnes, convenia més fora de l' aula.
Trobo molt bé que participis i diguis la teva, aportant alguna petita estratègia, de vegades, amb el dia a dia, hi ha coses que s'escapen i una visió des de fora pot fer veure aspectes simples però necessaris, com l'aspecte que has comentat de la correcció.
ResponElimina