divendres, 14 de desembre del 2012

CONCLUSIONS FINALS

"DÍMELO Y LO OLVIDARÉ; MUÉSTRAMELO Y LO RECORDARÉ; INVOLÚCRAME Y LO ENTENDERÉ"CONFUCIO FILÓSOFO CHINO (551 AC-478 AC)


Aquesta frase és aplicable al meu procés de pràctiques ja que a partir del que m han mostrat he comprès i crec que recordaré moltes coses per les sensacions, pensaments, idees i experiències compartides.
A partir de la revisió de les entrades fetes durant aquest Pràcticum I, diria que la valoració ha estat positiva sobretot per l' oportunitat de valorar i reflexionar "in situ" què , com, on, amb qui ocorren alguns dels processos d' ensenyament-aprenentatge des de la visió d' un orientador educatiu en un IES.
He procurat tenir contacte en diferents àmbits en relació a les funcions de la meva tutora però on més he acudit ha sigut en reunions entre diversos tutors perquè al meu centre es prioritza la  funció d' assessorar al PAT (Pla d' Acció Tutorial).
D' aquestes puc concloure la importància de la col·laboració entre professors, especialiates, pares i tots els agents que intervenen en els processos d' e-a dels alumnes dins un marc interdisciplinar tot i que no és sempre fàcil coordinar la resta de professorat afectat al cas tractat.
Cada una de les reunions, des de diferents vessants, m ha fet pensar amb la quantitat de variables que poden intervenir i fins i tot els diferents rols que pot arribar a adoptar un psicopedagog. També m' ha activat la necessitat d' anàlisi i recerca de materials ja que algunes temàtiques tractades éren noves per a mi (programa de diversificació curricular, programa Alter,...) per poder entendre millor la problemàtica tractada i comprendre els punts de vista i opinions dels diferents actors.
També he deduït que aquestes sessions poden ser poc eficients si no es segueix una planificació prioritzant punts,  la importància de la mediadora experta que condueix, segueix i coneix tot el procés com, per contra,  les dificultats que pot tenir una mediadora recen arribada amb tot el que això implica a tots els nivells.

Pel que fa a les altres funcions, dins els àmbits dels quals he tingut oportunitat de reflexionar: Suport al procés d' e-a (alumnes amb Nese, docència al CFGM); Assessorament famílies i  Suport al POAP, es pot dir que de cada una d' elles, n' he abstret algunes deduccions que m' han conectat amb alguns punts del la teoria:
Abans d' intervenir, ens hem d' assegurar de que és necessari fer-ho i s' ha de planificar molt bé, convé que estigui consensuat i es faci una valoració de tots els aspectes rellevants amb la finalitat d' activar mesures que facin que els alumnes avancin en el seu aprenentatge en funció de les seves característiques.
Els psicopedagogs hem de disposar de diferents competències per poder portar a terme la nostra tasca d’assessorament: competència comunicativa (transmetre), competència d’autonomia i iniciativa (treball cooperatiu, innovació), competència emocional (empàtic), competència social (assessor,respecte), competència metacognitiva (coneixements). 
Afegir que, treballar amb il·lusió i ganes és fonamental ja que tractam persones a les que transmetem i projectem una  empempta, un "crec amb tu i t' ajudaré";  i alhora s' ha de tenir una mentalitat flexible per la realitat canviant degut a les característiques especials i diverses que es poden donar en un microclima com és el de l'aula. 
Aquestes característiques especials que definim com a diversitat impliquen una atenció personalitzada amb les mesures organitzatives i metodològiques convenients: suports i ajuts, PI  (prioritzant i  adaptant continguts i objectius), estratègies organitzatives (grups flexibles, per parelles,...) per intentar assolir el màxim desenvolupament possible de totes les capacitats, individuals i socials, intel·lectuals, culturals i emocionals dels alumnes. 
Per això, des de quasi el principi del Practicum I tenia pensat enfocar la intervenció del Practicum II en alguns d' aquest aspectes organitzatius ja que valoro la importància de com fer arribar "el saber" per "el saber fer" als alumnes. Segons com es planifiqui, desenvoluparan més unes competències en detriment d' altres, prioritzarem en funció d' ells (motivació, interessos, capacitats, nivell curricular). Clar que també es considerarà tot el context des d' una visió sistèmica.
De fet, aquests dies, en relació al Pla d' Actuació, hem negociat amb la tutora la meva  intervenció en l' assessorament al professor de ciències naturals de primer d' Eso, sensibilitzat en generar canvis en la seva praxi educativa per a un aprenentatge significatiu i per això s' ha plantejat reconduir la seva dinàmica de classes fomentant el treball cooperatiu i per projectes entre els alumnes. Em fa il·lusió oferir-li el meu suport perquè valoro la seva iniciativa.També col·laboraré en els PI de tres alumnes de nee de 1r d' Eso amb el tutor d' aquestes.  
Fins aviat!!




Visita Pares


Visita pares:
Una de les funcions de l' orientadora és asessorar a les famílies i vaig assistir juntament amb ella i una mare a l' aula adjunta del Departament d' Orientació.
El tutor d' un alumne de primer d' eso, preocupat per l' actitud desafiant i conducta irritosa que mostrava l' alumne sobretot en les darreres setmanes, va acordar amb l' orientadora que aquesta s' entrevistaria amb els pares per esbrinar possibles causes per després valorar i poder orientar la intervenció.
La tutora primer li va demanar una sèrie de preguntes com si hi ha hagut algun fet que l' hagi pogut afectar i si també han notat des de casa canvis comportamentals amb el seu fill a la qual cosa la mare va respondre que no hi ha hagut cap fet però que si han notat que es mostra molt més qüestionador i malhumorat.
L' orientadora va donar-li na sèrie de consells com:
- Les males conductes han de tenir conseqüències immediates i també les bones.
- Davant la possibilitat de que les regles imprevisibles creen inseguretat i pot estimular les conductes desafiants, la tutora demana consistència en les normes ja que així el fill pot saber el que li espera rebre davant una determinada conducta.
- Acordar amb el fill una llista de les coses que esperem d' ell per tal de millorar la comunicació i no castigar-lo sense abans premiar les conductes positives. 
S ha acordat un seguiment i repetir l' entrevista per comentar possibles canvis.
He observat i escoltat les dues parts prenent algunes notes, m ha agradat el consell final de la tutora, el de mantenir certa distància quan els fills són difícils i comprensió.
Al final la tutora m ha comentat que també faria una entrevista amb el tutor. Tot plegat m' ha fet agafar consciència de la importància de la cooperació dels pares per afavorir el rendiment escolar, generar vincles i expectatives favorables.

El tema m' ha despert interès i he trobat un article que vull compartir "Trastorno de oposición desafiante", tracta la temàtica conducta negativista, desafiant lligada al TDH de l' adreça:
http://www.psyncron.com/wp-content/uploads/2011/05/tod.pdf

dijous, 6 de desembre del 2012

Observació en temps de Naturals a 2nC d' eso

Partint de que l’objectiu general de l’ESO és que tots els alumnes accedeixin en el grau més alt possible de continguts i capacitats, personalment dóno molta importància al "com", o sigui, la metodologia. I aquesta precisament, és un dels punts febles que detecto per part dels professors del meu institut.
En temps de pati, aprofito per parlar amb ells i fa uns dies vaig acordar entrar en una sessió de ciències naturals després de que el professor m' expliqués que havia iniciat un treball per projectes que de moment li donava bons resultats i hi continuaria tot el curs, em va interessar perquè vaig deduir que s' havia proposat una microadaptació dins els seus grups-classe perquè considerava tenia molts alumnes desmotivats. També ho va proposar a la resta de companys del departament però no es va sentir recolzat.
Malgrat el centre tingui certa trajectòria de treball en equip, percebo encara  hi ha una gran quantitat de professors amb formació diversa que passa per l’aula com actors que transmeten uns coneixements on els alumnes tenen un paper "poc actiu" i que entenen l’ensenyament com a cosa privada i individual. Sembla que molts professors conceben l’ensenyament per instruir continguts específics segons la seva especialització enlloc de considerar les finalitats de desenvolupament, socialització, i formació integral de l’alumne.

Entram a l' aula i la organització ja em va donar bona impressió, 6 grups heterogenis de 4-5 alumnes. Cada grup va exposar el tema treballat anteriorment a classe a partir d' un esquema sobre un mural, tots van participar, alguns s' ho sabien més que els altres però tots semblaven motivats. També s' entregaven les notes preses sobre uns rúbrica d' autoavaluació de grup.

Reflexió

De moment, el pas per l' Ies em fa agafar consciència de la importància de l' adolescència com etapa de traspàs cap a la vida adulta, d' aquí la importància d`àmbits com l' acció tutorial,  l' orientació acadèmica i professional ja que aquesta etapa té un caràcter terminal i els nois necessiten ajuda per escollir les millors opcions. Per això, des dels diferents àmbits,  s’ha de possibilitar que accedeixin de manera progressiva cap a la pròpia autonomia social i personal, guiant i ajudant als alumnes a configurar els seus itineraris tant acadèmics com professionals. 
El rol de l’assessora i dels participants es correspondrà amb el model educacional col·laboratiu basat en el treball interdisciplinar. Determinar les actuacions de cada agent i les seves responsabilitats serà el punt de partida i es basarà en actituds d’implicació, respecte, responsabilitat, col·laboració, participació i cooperació treballant des de la ZDI i la ZDP (Vigotsky). Els àmbits d’actuació seran multidisciplinars: el professorat, alumnes, les famílies i la comunitat.

Docència a FOL

He tornat assistir, com el mes passat, a la classe de Formació i Orientació Laboral (FOL) que pertany a Cicle Formatiu de Grau Mitjà d' activitats físiques i esportives en el medi natural que imparteix l' orientadora educativa.
Tinc una participació puntual amb el grup i la classe d' ahir va ser fàcil ja  que van realitzar un examen tipus test del tema dos: El Mercat Laboral.
Mentre jo observava, l' orientadora, des del rol de docent va explicar com resoldre les preguntes i des d' una intervenció enriquidora, va anar resolent diferents  dubtes que anàven sorgint mentre realitzaven la prova.
En acabar, la "nova" orientadora em va comentar que tot el tema l' havien treballat amb ella i per això ella mateixa va preparar l' examen. 
Jo recordava que el grup era bastant mogut i xerraire, llavors li vaig demanar si li resultava fàcil fer les classes i em va contestar que alguns dies no. Crida l' atenció que de 27 alumnes, només hi ha 5 noies, ha realitzat alguns canvis d' ubicació però diu que segueixen xerrant. També ha afegit que en les darreres sessions, ha "repartit" alguns avisos (per cada 3 avisos, els alumnes reben una amonestació) i això sí ha provocat alguns canvis conductuals i  actitudinals. Així, convindrà seguir aplicant la mesura, ténen 17 anys i les amonestacions els pesen perquè també es sancionen des de casa la majoria de vegades, la qual cosa em sembla una harmonia més pel que fa al model col·laboratiu.

diumenge, 2 de desembre del 2012

Reunió amb Cap d' Estudis

Arrel d' un tema sorgit aquesta setmana a la reunió de tutors  de segon de batxiller a la qual es demanava als tutors que quan tinguin els resultats avaluatius d' aques primer semestre, entrin al gestip i emplenin el punt resultat curs/grup del SEDIB, em va cridar l' atenció la nomenclatura i es va oferir a donar-me més informació l' hora següent.
No em va saber dir què volen dir exactament les inicials llevat de les dues darreres que correspon a Illes Balears però em va explicar que es tracta d' un tipus d' estadística per establir dades comparatives respecte d' altres centres. Així es pot recaptar informació en diferents ítems: resultat curs-grup, curs-nombre de suspeses, ...així a través de la mitjana es pot saber en quin punt es troba  Ies respecte d' altres centres, etc, li vaig demanar quina utilitat en treu el centre i sobretot la cap de departament del DO i el cap d' estudis em va dir que es pot fer una valoració i davant un grup que té moltes suspeses, la cap pot plantejar què es pot fer al afectats, o sigui, em va semblar una mesura més a considerar a partir d' una mostra d' un estudi científic i valoratiu útil si s' aprofita i serveix per millorar el rendiment dels alumnes i funcionament del centre.

dissabte, 1 de desembre del 2012

Recomanació Llibre


Indagant per altres blogs. trobo interessant el llibre d'en Carles Monereo i Manuel Monte, "Docentes en tránsito", publicat el passat septembre per l'editorial Graó dins la Biblioteca Aula.
 Els autors d'aquesta obra singular ens fan reflexionar sobre la feina professor "d'adolescents" dins els instituts. A través de relats breus, preguntes, instruments per analitzar conflictes i diferents fonts documentals, ens porten a pensar sobre la feina dels docents i molts dels elements que giren al seu voltant: educar o instruir, confiança o autoritat, llibres de text o Internet....per això us penjo un fragment, sobretot per tots aquells que esteu en instituts.

"Porque hoy más que nunca "ser profesores", y además serlo de adolescentes, es una tarea compleja. Los futuros ciudadanos y ciudadanas de esta sociedad de la información y la comunicación proponen nuevos retos que en poco se parecen a las necesidades de la sociedad industrial para la que se idearon los centros educativos que tenemos. Limitarse a dar la lección, parafraseando un conjunto de datos y conceptos que deben ser memorizados y reproducidos, supone una estafa a las genuinas necesidades de un alumnado que necesita, más que nunca, poseer conocimientos y competencias que le permitan tomar decisiones en un mundo definido por la incertidumbre. Esos conocimientos y competencias deben incluir, indefectiblemente, saber comunicarse de forma flexible y a través de distintos lenguajes, saber trabajar en equipos y redes, saber gestionar la información y actualizarse de manera permanente. Se trata de un cambio radical de las metas educativas para unos estudiantes inmersos en una vorágine de consumismo salvaje, intoxicación informativa y valores contrapuestos. Más que en cualquier otro momento histórico, necesitan guías, criterios, espacios para la reflexión, y ello requiere otro tipo de docente, muy distinto al tradicional, un docente que debe ser muchos docentes. Por eso estamos en tránsito. En tránsito entre el instructor que fuimos y el educador que debemos ser; entre la seguridad que nos daba una ciencia basada en verdades indiscutidas y la inseguridad que conlleva manejar verdades relativas; entre la confianza que otorga una autoridad institucionalizada y la vulnerabilidad que supone tener que ganarse diariamente el respeto de los alumnos; entre la defensa de una cultura hegemónica y la necesaria sensibilidad hacia otras culturas y formas de pensar; entre la cómoda objetividad de los libros de texto y la convulsa realidad virtual de internet".
.
Monereo, C.; Monte, M. (2011). Docentes en tránsito. Ed. Graó, Barcelona

Reflexió Contradicció amb la Teoria

L' orientadora me va explicar que quan aparèixen més demandes de suport és a principi de curs, just abans de jo iniciar les pràctiques a l' Ies, sobretot després de l' avaluació inicial. 
A partir d' aquí es van anar organitzant els diferents suports, que per sorpresa meva la majoria d' aquests es duen a terme fora de l' aula en petits espais en grups de 4-5. El perquè he evitat demanar-ho per si jo mateixa trobava una resposta raonable des de la reflexió mentre avançava les pràctiques, més que res perquè ho trobo una contradicció amb el que he après en diferents mòduls quan he treballat pacs relatives a estratègies organitzatives, m' ha quedat bastant clar quasi sempre, llevat de poques excepcions amb algun cas de nens amb nee, és preferible trobar mesures organitzatives de fer el suport dins l' aula ordinària.
La veritat és que encara no he trobat una resposta raonable ni justificada ja que no em sebla apropiat que en algunes sessions per exemple a matemàtiques a 3r d' ESO, surten 4 nens que "no poden seguir el ritme", pel que he observat, no entenen moltes de les explicacions perquè la mestra dur un ritme accelerat quant a contingut ja que el mestre de l' any anterior no va donar tot el temari. I jo penso: seria millor entrés el mestre de suport dins l' aula, els podria agrupar en una taula, escoltarien les explicacions de la pofessora de matemàtiques i rebrien el suport on es marcarien uns objectius i continguts adaptats a ells, per exemple, senzillament deixar de fer alguns exercicis sobre el tema ja que van més lents.
Podria posar més exemples d' aquests tipus, seguiré investigant si aquestes mesures poden ser degut a dinàmiques des de fa anys i costa de conscienciar als tutors i demés, potser tots o alguns ho prefereixen a així es va decidir. 
De moment he preferit cercar algun article com aquest: "Alumnes i professors aprenem dins l' aula", on hi ha algunes pautes per afavorir l' aprenentatge de tots dins l' aula,recomano llegir  Tipus de suport amb dos mestres dins l' aula proposant activitats amb diferents ajuts (pàg. 96):

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200405/memories/983m.pdf

Altre motiu que podria fer que "es preferís el suport fora de l' aula", és degut als problemes conductuals que presentes alguns adolescents que malgrat no ser greus, són suficients per alterar el ritme, llavors als professors, els recomanaria el següent power: