Treball Cooperatiu a l' aula

Ja que un dels objectius d' aquesta segona fase és reflexionar sobre aquest tipus de metodologia, m' he dedicat a fer un recerca per diferents webs. 
Aquest és un exemple que descriu molt bé les avantatges de treballar en grup fent que l' aprenentatge esdevengui més significatiu:

FASE 2: Col·laboració en el PI dels alumnes d' IT

OBJECTIUS

- Millorar la pràctica educativa a benefici dels alumnes com a model de canvi

- Analitzar la resposta als alumnes amb NESE

- Valorar el psicopedagog com a mediador

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL (Acords priorit, compromisos)

Abans de les vacances i coincidint que just després s' iniciaria un nou projecte, La Biodiversitat, ens vam reunir en el DO el professor d' àrea, l' orientadora i meva tutora de pràctiques, el professor AD i jo per tal de seleccionar materials per afavorir els PI referit al següent projecte dels dos alumnes d' IT. El professor va explicar com ho enforcaria i la tutora assessorar-lo respecte a un contingut pensant en el nivell de competència d' una alumna. Es van planificar les properes sessions i decidir quins serien els  continguts prioritaris com: noms d' alguns animals i plantes a treballar. En canvi, pel que fa als objectius, aquests serien comuns per tots:

- Conèixer la biodiversitat

- Valorar llocs amb biodiversitat

- Diferenciar graus de biodiversitat

- Pèrdua de fragilitat que possibilita aparegui diversitat

Per altra part, el professor va explicar que tant l' alumne dislèxic com el de trastorn emocional, seguiria el mateix tipus de metodologia emprada en altres projectes, o sigui, pràcticament com el de la resta del grup classe, només es modificaria i adaptaria la forma d' avaluar-los com vaig mencionar.

AVALUACIÓ

Aquest tipus de planificació prèvia a l' inici d' un nou projecte, em sembla significativa a l' hora d' abordar la resposta als alumnes considerant els de Nese. La tutora va semblar satisfeta per les decisions preses especialment per la visita al jardí botànic en la segona sessió, pel fet de conectar contingut i experiència respectant la significativitat del projecte.

Vaig aprofitar el moment per comentar a la tutora la graella d' observació que emprava per a la meva intervenció i li va semblar bona manera de valorar el procés.

Es tracta de pactar què, com, on, quan i amb què ensenyar.

REFLEXIÓ 

La principal disharmonia que perceb és que en la reunió, se suposa hi assistirien la resta de professors d' àrea de 1r d' ESO del departament de biologia que anirien coordinats amb el professor de 1r-C però no succeeix perquè aquest darrer és l´unic que treballa aquest tipus de metodologia. modificant alguns continguts i competències a benefici dels interessos dels alumnes.

Per altra part, l' orientadora té un paper crucial, recolzant i adaptant "intencions"o propostes en aquest tipus de reunions.

REFLEXIÓ

Agafo consciència del paper rellevant del psicopedagog, al meu cas, com orientadora educativa, mediadora i agent de canvi per millorar els processos d' e-a. Des d' una posició estratègica, o sigui, des de la ZDP i ZDI, capta i viu quines són les situacions susceptibles de millora entre les diferents variables derivades dels diferents àmbits, ja siguin en relació a professors, alumnes o pares.

Aquesta posició afavoreix i possibilita  l' activació d' acords i decisions mitjançant el diàleg entre els diferents agents, la qual cosa no sempre és fàcil, sobretot arribar a una coordinació comú i compatible amb les responsabilitats de cadascú.

Així i tot, sempre que es promoguin i s' executin mecanismes i processos d' ensenyament, com per exemple, aquest tipus d' estratègia cooperativa,  consensuats  i a benefici de tots, puc percebre que és beneficiós, influent i enriquidor, sobretot perquè s' aconsegueixen modificar esquemes de coneixement en els alumens  cap a l' aprenentatge significatiu i constructiu, la qual cosa fomenta que aquests siguin més actius i competents.

Ara bé, perquè això sigui possible, és convenient que l' orientadora sigui competent en l' acció i a part de saber (c. tècnica), ha de saber ser (c. personal), fer (c. metodològica) i estar (c. participativa). Aquestes dimensions, des d' una perspectiva cooperativa, col·laborativa i ecològica li permeten liderar, facilitar i provocar canvis cap el desenvolupament en els diferents processos educatius i també socials.

D' aquí la importància de conèixer el context, fer-ne un seguiment regular que li permeti comprendre la situació per poder valorar i detectar obstacles, mancances i limitacions a fi de resoldre problemes, gestionant i liderant la intervenció des d' un tarannà humil, responsable i cordial.

TREBALL EN GRUP

El treball en grup és, segurament, una de les tècniques d’ensenyament-aprenentatge que poden resultar més agraïdes, tant pel professorat com per l’alumnat. Tanmateix, la por a un increment del “soroll de fons” i la manca d’autonomia o esperit cooperatiu a l’hora de treballar del nostre alumnat, ens frenen una mica per posar en marxa una activitat a fer en grup. Fins i tot, acaben per acceptar els diferents ritmes de treball dels seus companys i es reparteixen la feina segons les habilitats de cadascun dels components del grup.  A més, com diu del Carmen (del Carmen, Lluís M., 1993) aconseguirem així oferir als alumnes activitats de naturalesa diferent per a l’ensenyament i l’avaluació de cada tipus de continguts, i establir relacions entre ells de manera que es potenciïn mútuament.

Raons per treballar en grups d’alumnes (Bonals,J.,2000):

-benefici cognitiu

-aportacions per a la vida de relació o emocional. Millora de les habilitats socials: desenvolupen la capacitat d’arribar a acords, es facilita la comunicació i la participació activa de tot els components del grup, s’ajuden entre ells i aprenen a demanar ajut quan els hi cal, etc.

-valor del propi treball en grup mantenint unes relacions personals satisfactòries

-pot incrementar la qualitat de l’aprenentatge

-afavoreix l’adquisició de coneixements a través de la interacció entre els i les alumnes

Pel que fa a les habilitats socials, cada vegada són més necessàries persones amb habilitats comunicatives, que es troben a la base del treball en grup com (Gómez,I.,1991):

-          Posar-se en el lloc dels altres

-          Interpretar els seus desitjos, exigències, necessitats

-          Mostrar-se sensible per escoltar i comprendre

-          Coordinar esforços per arribar més lluny

-          Contrastar idees, opinions i concepcions personals o de grup

-          Discutir metes i centrar objectius de grup

-          Distribuir funcions

-          Regular la participació

-          Analitzar les possibilitats de cadascú i intervenir-hi en funció d’aquestes

Hi ha tres funcions bàsiques d’aquest tipus de treball (Bonals,J.,2000):

v      Funció de regulació dels aprenentatges

§         organitzar-se dins el grup

§         distribució de feines que poden avaluar ells 

§         augmenta la capacitat de complir els acords

§         valoració del grau d’assoliment dels coneixements

§         posada en comú dels coneixements que els permet incorporar els dels companys.

v      Funció socialitzadora

§         Millora de les habilitats socials: diàleg, arribar a acords,…

§         Fer compatible la conveniència individual amb la de la resta del grup

§        Participació de tots els membres del grup i fer-ho de manera ordenada i respectuosa vers els altres

v      Funció de potenciació de l’equilibri emocional

§         Fomenta les relacions entre companys de l’aula

§         Sensació de pertanyer i ser acollit dins un grup

§         Pendre consciència de com reaccionen els altres davant el seu comportament

§         S’afavoreix l’autonomia

OBSERVACIÓ I REGISTRE

Pauta d' Obsevació per valorar la metodologia en l' aula i la interacció entre el mestre i el grup-classe i el comportament dels alumnes amb NESE (indicador d' avaluació).
Exemple de la graella que empro en la segona Fase.

Mestre-grup

- Parteix dels coneixements previs?
- Com conecta el que va fer en la classe anterior.
- Com manté l' atenció i l' interès dels alumnes.
- Manté un ritme fàcil de seguir?
- Utilitza imatges o exemples?
- Especifica què es farà, com i què s' espera dels allumnes
- Com està organitzada la classe?
- Com és la interacció entre els membres del grup
- Quin és l' ambient a l' aula
- Participa l' alumnat activament
- Dóna pautes per realitzar les activitats
- Es promou la interacció treballant en grups
- Hi ha bon tractament entre els companys de grup
- Es considera el contingut amb els interessos dels alumnes
- Hi ha bona organització del treball
- Aspectes didàctics que facilien el treball

Alumnes NESE

	Nen d' IT	Nena d' IT	Nen dislèxic	Nen amb trastorn emocional.
- Està motivat
- Segueixen les indicacions sense ajuda
- Es distreu
- Sap afrontar dificultats
- Demana ajuda: quan, com,
- Té material adaptat, quin.
- S' oblida materials o deures
- Es relaciona amb mateixos companys
- Grau d' ajuda que reb
- S' ha integrat bé dins el grup
- El mestre li dedica poc o molt de temps
- Mostra un ritme d' aprenentatge adequat (lent, variable,...)
- Sap afrontar les dificultats o es bloqueja.
- Es desanima quan no ho sap fer
- Comprèn les instruccions del treball a realitzar
- Es mostra cohesionat dins el grup
- Se' l veu interessat

Resum de les Primeres Setmanes

-Webs que m' han ajudat:

 Per tal de familiaritzar-me i profunditzar coneixements respecte al que suposa treballar en grups cooperatius per projectes, vaig visitar algunes webs que vos proposo que m han sigut d' utilitat alhora d abordar i entendre la metodologia duta per part del professor de ciències naturals:

-http://recursosdidactics.org/grups-cooperatius

-http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/2967/426.pdf?sequence=1

-Reunió amb Tutora de Pràctiques per revisar el meu Pla de Treball:

Vam concretar la temporalització setmanal d' aquesta fase en funció dels horaris dels implicats

. 2 hores d' assistència a l' aula ordinària per a la reflexió i observació

. 2 hores de col·laboració quant a preparació i adaptació de materials (activitats, PI, projectes,...) amb el professor d' àrea i el suport dels membres del DO (Departament d' Orientació).

. 2 hores de reunions ja sigui de valoració amb la tutora (dubtes o aclariments, propostes,...), reunió des del PAT amb els tutors de 1r d' ESO, famílies dels nens amb dificultats, tutor del grup,...

- Reunió amb el tutor de 1r d' Eso, el professor de ciències i la tutora o orientadora educativa

Bàsicament i com a primera aproximació,  m' interessava recaptar informació dels agents educatius objecte d' intervenció, les característiques del grup-classe, la dinàmica metodològica per part del professor,..

El professor està satisfet de la resposta de l' alumnat. Diu que en el primer trimestre l' organització dels grups (rols, grups d' experts, exposició,...) va costar però en aquest segon semestre de curs, tot va molt millor. Cada grup es planifica prèvia explicació del professor respecte a què s' espera aconseguir amb el projecte i s' elaboren les activitats en base als objectius establerts.

Em crida l' atenció que en el grup de 1r d' Eso, dels 19 alumnes, dos ténen nee i dos són d' IT. 

Pel que fa als dos de nee, un té dislèxia i l' altre trastorn emocional greu. Aclareixo que aquests, no reben PI en l' àrea de ciències perquè es va acordar que treballarien els projectes amb adaptacions d' accés no significatives ja que treballarien els mateixos objectius i  continguts que la resta però amb les modificacions pertinents sobretot alhora d avaluar-los. Per exemple, el nin dislèxic fa l' exposició oral del projecte.

En canvi, els dos d' incorporació tardana reben PI i cada professor d' àrea es fa responsable. El Ies segueix aquest criteri malgrat a primària es responsabilitza el tutor del curs com he pogut comprovar en:

http://plansindividualitzats.blogspot.com.es/

- Assistència a l' aula amb el grup

 Durant dues setmanes el grup-classe  ha treballat el projecte de Els Antròpodes repartits en 4 grups de 4-5 membres. He seguit un document de pauta d' observació valorant la metodologia i pràctica docent que en breu vos mostraré.

Després del professor explicar què espera aconseguir i conectant amb els coneixements previs seguint l' esqueme constructivista, cada membre del grup, dialogant i cooperant disposen de deu minunts per repartir-se les tasques. Així cada un decideix la part que treballarà repecte al tema: aràcnids, crustacis, insectes,... respecte a què són, característiques i resum. S' inicia la tasca, es treballa una part individual i una en grup sobre un mural. Després,  cada membre que ha treballat el mateix tema es reuneix (grup d' experts), s' intercanvien punts de vista i es fa el traspàs d' informació al grup d' origen. Finalment, es fa una exposició oral a la resta de la classe i es realitza una rúbrica d' autoavaluació.

Això, entre d' altres, permet que l' alumne tingui un paper actiu i protagonista durant l' aprenentatge.

El primer que detecto és que hi ha diferents ritmes malgrat siguin grups heterogenis quant a capacitats, interessos, etc, dos grups necessiten el suport constant del professor sobretot per manca de cohesió i estructuració, sembla que manqui un alumne "reforçador" que estiri el grup.

Exemples dels murals:

 

Organitzant la 2a fase

Primer de tot voldria recordar com he explicat al Pla de Treball, que la fase 1, la de Planificació de la intervenció es va iniciar a principi de curs i jo "entro en acció" en la fase d' execució que coincideix amb l' inici d' aquest Practicum II.

Aquestes priemeres setmanes he assistit a vàries reunions, assistit a classe per observar i reflexionar dins l' aula atenent els objectius marcats a fi d' analitzar la dinàmica respecte al treball en grups cooperatius i hem comentat amb la tutora els dubtes que han anat sorgint.