Resum de la Setmana

OBJECTIUS:
- Analitzar la resposta de l' alumne amb dislèxia
- Prendre decisions per promoure canvis

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

- Després d' observar que el nen dislèxic es posava molt nerviós en el seu nou grup, vaig proposar al professor i a l' orientadora per parlar amb ell cinc minuts de temps de pati en la classe següent. Després ho vam parlar amb el professor i orientadora per tal de consensuar la resposta.

- Conversa de mobilitat i activitat de localització d' espècies (projecte La Biodiversitat) amb professor substitut.

AVALUACIÓ:

- Parlant amb el nen dislèxic em vaig adonar de que la causa del seu malestar és que els membres d aquest nou grup fan la feina de manera accelerada, es preocupen del temps, volen acabar els primers i J. es posa molt nerviós. Ho vaig comentar a la resta d' implicats i l' orientadora va proposar al professor que parlés amb el grup per tal de fer comprendre que interessava fer la feina de manera més pausada i sense pressa i reforçà a J. de que estava molt content de les seves darreres explicacions respecte a la feina feta.

- Arrel de que el professor de ciències va anar de viatge d' estudis amb altres grups d' eso, es va acordar prèviament que un membre del seu departament conduiria les dues sessions següents de la setmana.

En la primera, el professor substitut recolzat per el policia tutor del centre, van fer una exposició  molt interessant i apropiada sobre la temàtica "Guía del ciclista" informant sobre les avantatges i beneficis d' emprar la bicicleta de manera continuada: no contamina, fas esport,...

En la segona, a partir d' un mapa i cercant la significativitat dels conceptes, els grups havien de localitzar diferents espècies sobre una quadrícula i  després respondre a unes preguntes que portaven confusió. Un primer membre del grup gestiona amb el segon membre la resposta, després el tercer i quart han d' enriquir i millorar la resposta. El professor anava aclarint per exemple recordant algunes característiques dels rèptils: ténen escates, invertebrats, calor corporal,...diferències amb artròpodes (temàtica anterior)

REFLEXIÓ:

- Una vegada més tinc l' oportunitat d aprendre sobre les possibilitats que pot tenir l' orientadora per millorar processos d' e-a des de la zdp analitzant conductes, reaccions, ...pot mediar i assessorar perquè els actors estiguin més a gust i per tant, es desenvolupin en els seus rols respectius.

- Malgrat el professor substitut al principi li ha costat controlar els grups, anàven un poc dispersos, a poc a poc, l' activitat s' ha anat desenvolupant segons les indicacions del professor la qual cos indica hi ha hagut bona comunicació i coordinació. Em sembla clau que membres del mateix departament buquin solucions d' aquest tipus ja que beneficia als alumnes i "alleugera" les intervencions de l' orientadora i cap d' estudis encarregada de horaris, etc.

Resum de la Setmana

OBJECTIUS

- Millorar la pràctica educativa a benefici dels alumnes com a model de canvi
- Prendre decisions per promoure canvis que facin possible la millora dels processos d' aprenentatge de l' aula.
- Analitzar la resposta de l' alumne amb trastorn emocional
- Valorar el psicopedagog com a mediador

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Primer de tot, ens vam reunir el professor, l' orientadora i jo per tractar el tema de fer canvis en els grups de treball perquè feia temps els alumnes ho demanaven. 

- El professor i ja amb la nova distribució va introduir el tema de La Biodiversitat explicant el seu significat i lligant amb altres explicacions prèvies. Per exemple, va demanar si recordaven que els biòlegs i ecòlegs valoren si un "espai natural" pots ser o no considerat  biodivers.

- Entrevista entre l' orientadora i l' alumne amb trastorn emocional. A l' orientadora li preocupa que en el segon trimestre, una de les poques assignatures que l' alumne ha aprovat ha estat l' assignatura de ciències, ha volgut assegurar-se de per quines raons és beneficiós per l' alumne per després traspassar la informació a la resta d' equip educatiu.

AVALUACIÓ

- L' orientadora va recolzar la la proposta del professor que coneix bé com interactuen els membres de cada grup però li va demanar recolzament perquè una de les alumnes amb IT es separés d' una companya amb qui es recolza molt. Es va acordar que la tutora entraria mitja horeta en les properes classes per valorar si els canvis són encertats.

- A l' entrevista amb l' alumne, la tutora comprova que evidentment l' alumne ha agafat confiança treballant en petit grup, està agust i participa malgrat que  a l hora de les exposicions orals necesita més temps i se li demana manco (ex el títol i els trets principals,  la resta de companys de grup ho desenvolupen), aquesta mesura em sembla molt adequada per part del tutor recomanada per l' orientadora

REFLEXIÓ

- Penso el canvi de l' alumne amb IT és positiu perquè guanyarà autonomia i seguretat. Trobo apropiat el seguiment de la tutora ja que orienta la resposta en funció de la diversificació d' interessos de tots els alumnes.

Ponència Treball Cooperatiu

El professsor de ciències naturals amb qui realitzo les meves pràctiques, sensibilitzat i força implicat amb la metodologia va realitzar aquesta ponència per diferents professors.
Aquesta ponència la va realitzar fa dos anys en un altre centre per diferents equips i departaments. Penso reflecteix molt bé la dinàmica i metodologia, així ho treballa a l' aula.

Ponència treball cooperatiu from Josep Àngel

WEBGRAFIA

Aprenentatge cooperatiu:

- http://grupsderecerca.uab.cat/grai

- https://sites.google.com/site/recusosdidacticscentaure/recursos-sd/avaluacio-del-treball-cooperatiu

- http://www.xtec.cat/cbarba1/temes/cooper.htm
- http://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=5HWP7IKyW8YC&oi=fnd&pg=PA3&dq=treball+per+grups+cooperatius+per+projectes+i+nens+amb+dificultats+d%27+aprenentatge&ots
- http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1217229

Treball Cooperatiu a l' aula

Ja que un dels objectius d' aquesta segona fase és reflexionar sobre aquest tipus de metodologia, m' he dedicat a fer un recerca per diferents webs. 
Aquest és un exemple que descriu molt bé les avantatges de treballar en grup fent que l' aprenentatge esdevengui més significatiu:

FASE 2: Col·laboració en el PI dels alumnes d' IT

OBJECTIUS

- Millorar la pràctica educativa a benefici dels alumnes com a model de canvi

- Analitzar la resposta als alumnes amb NESE

- Valorar el psicopedagog com a mediador

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL (Acords priorit, compromisos)

Abans de les vacances i coincidint que just després s' iniciaria un nou projecte, La Biodiversitat, ens vam reunir en el DO el professor d' àrea, l' orientadora i meva tutora de pràctiques, el professor AD i jo per tal de seleccionar materials per afavorir els PI referit al següent projecte dels dos alumnes d' IT. El professor va explicar com ho enforcaria i la tutora assessorar-lo respecte a un contingut pensant en el nivell de competència d' una alumna. Es van planificar les properes sessions i decidir quins serien els  continguts prioritaris com: noms d' alguns animals i plantes a treballar. En canvi, pel que fa als objectius, aquests serien comuns per tots:

- Conèixer la biodiversitat

- Valorar llocs amb biodiversitat

- Diferenciar graus de biodiversitat

- Pèrdua de fragilitat que possibilita aparegui diversitat

Per altra part, el professor va explicar que tant l' alumne dislèxic com el de trastorn emocional, seguiria el mateix tipus de metodologia emprada en altres projectes, o sigui, pràcticament com el de la resta del grup classe, només es modificaria i adaptaria la forma d' avaluar-los com vaig mencionar.

AVALUACIÓ

Aquest tipus de planificació prèvia a l' inici d' un nou projecte, em sembla significativa a l' hora d' abordar la resposta als alumnes considerant els de Nese. La tutora va semblar satisfeta per les decisions preses especialment per la visita al jardí botànic en la segona sessió, pel fet de conectar contingut i experiència respectant la significativitat del projecte.

Vaig aprofitar el moment per comentar a la tutora la graella d' observació que emprava per a la meva intervenció i li va semblar bona manera de valorar el procés.

Es tracta de pactar què, com, on, quan i amb què ensenyar.

REFLEXIÓ 

La principal disharmonia que perceb és que en la reunió, se suposa hi assistirien la resta de professors d' àrea de 1r d' ESO del departament de biologia que anirien coordinats amb el professor de 1r-C però no succeeix perquè aquest darrer és l´unic que treballa aquest tipus de metodologia. modificant alguns continguts i competències a benefici dels interessos dels alumnes.

Per altra part, l' orientadora té un paper crucial, recolzant i adaptant "intencions"o propostes en aquest tipus de reunions.

REFLEXIÓ

Agafo consciència del paper rellevant del psicopedagog, al meu cas, com orientadora educativa, mediadora i agent de canvi per millorar els processos d' e-a. Des d' una posició estratègica, o sigui, des de la ZDP i ZDI, capta i viu quines són les situacions susceptibles de millora entre les diferents variables derivades dels diferents àmbits, ja siguin en relació a professors, alumnes o pares.

Aquesta posició afavoreix i possibilita  l' activació d' acords i decisions mitjançant el diàleg entre els diferents agents, la qual cosa no sempre és fàcil, sobretot arribar a una coordinació comú i compatible amb les responsabilitats de cadascú.

Així i tot, sempre que es promoguin i s' executin mecanismes i processos d' ensenyament, com per exemple, aquest tipus d' estratègia cooperativa,  consensuats  i a benefici de tots, puc percebre que és beneficiós, influent i enriquidor, sobretot perquè s' aconsegueixen modificar esquemes de coneixement en els alumens  cap a l' aprenentatge significatiu i constructiu, la qual cosa fomenta que aquests siguin més actius i competents.

Ara bé, perquè això sigui possible, és convenient que l' orientadora sigui competent en l' acció i a part de saber (c. tècnica), ha de saber ser (c. personal), fer (c. metodològica) i estar (c. participativa). Aquestes dimensions, des d' una perspectiva cooperativa, col·laborativa i ecològica li permeten liderar, facilitar i provocar canvis cap el desenvolupament en els diferents processos educatius i també socials.

D' aquí la importància de conèixer el context, fer-ne un seguiment regular que li permeti comprendre la situació per poder valorar i detectar obstacles, mancances i limitacions a fi de resoldre problemes, gestionant i liderant la intervenció des d' un tarannà humil, responsable i cordial.