Recomanació Llibre

Indagant per altres blogs. trobo interessant el llibre d'en Carles Monereo i Manuel Monte, "Docentes en tránsito", publicat el passat septembre per l'editorial Graó dins la Biblioteca Aula.

 Els autors d'aquesta obra singular ens fan reflexionar sobre la feina professor "d'adolescents" dins els instituts. A través de relats breus, preguntes, instruments per analitzar conflictes i diferents fonts documentals, ens porten a pensar sobre la feina dels docents i molts dels elements que giren al seu voltant: educar o instruir, confiança o autoritat, llibres de text o Internet....per això us penjo un fragment, sobretot per tots aquells que esteu en instituts.

"Porque hoy más que nunca "ser profesores", y además serlo de adolescentes, es una tarea compleja. Los futuros ciudadanos y ciudadanas de esta sociedad de la información y la comunicación proponen nuevos retos que en poco se parecen a las necesidades de la sociedad industrial para la que se idearon los centros educativos que tenemos. Limitarse a dar la lección, parafraseando un conjunto de datos y conceptos que deben ser memorizados y reproducidos, supone una estafa a las genuinas necesidades de un alumnado que necesita, más que nunca, poseer conocimientos y competencias que le permitan tomar decisiones en un mundo definido por la incertidumbre. Esos conocimientos y competencias deben incluir, indefectiblemente, saber comunicarse de forma flexible y a través de distintos lenguajes, saber trabajar en equipos y redes, saber gestionar la información y actualizarse de manera permanente. Se trata de un cambio radical de las metas educativas para unos estudiantes inmersos en una vorágine de consumismo salvaje, intoxicación informativa y valores contrapuestos. Más que en cualquier otro momento histórico, necesitan guías, criterios, espacios para la reflexión, y ello requiere otro tipo de docente, muy distinto al tradicional, un docente que debe ser muchos docentes. Por eso estamos en tránsito. En tránsito entre el instructor que fuimos y el educador que debemos ser; entre la seguridad que nos daba una ciencia basada en verdades indiscutidas y la inseguridad que conlleva manejar verdades relativas; entre la confianza que otorga una autoridad institucionalizada y la vulnerabilidad que supone tener que ganarse diariamente el respeto de los alumnos; entre la defensa de una cultura hegemónica y la necesaria sensibilidad hacia otras culturas y formas de pensar; entre la cómoda objetividad de los libros de texto y la convulsa realidad virtual de internet".

.

Monereo, C.; Monte, M. (2011). Docentes en tránsito. Ed. Graó, Barcelona

Reflexió Contradicció amb la Teoria

L' orientadora me va explicar que quan aparèixen més demandes de suport és a principi de curs, just abans de jo iniciar les pràctiques a l' Ies, sobretot després de l' avaluació inicial. 

A partir d' aquí es van anar organitzant els diferents suports, que per sorpresa meva la majoria d' aquests es duen a terme fora de l' aula en petits espais en grups de 4-5. El perquè he evitat demanar-ho per si jo mateixa trobava una resposta raonable des de la reflexió mentre avançava les pràctiques, més que res perquè ho trobo una contradicció amb el que he après en diferents mòduls quan he treballat pacs relatives a estratègies organitzatives, m' ha quedat bastant clar quasi sempre, llevat de poques excepcions amb algun cas de nens amb nee, és preferible trobar mesures organitzatives de fer el suport dins l' aula ordinària.

La veritat és que encara no he trobat una resposta raonable ni justificada ja que no em sebla apropiat que en algunes sessions per exemple a matemàtiques a 3r d' ESO, surten 4 nens que "no poden seguir el ritme", pel que he observat, no entenen moltes de les explicacions perquè la mestra dur un ritme accelerat quant a contingut ja que el mestre de l' any anterior no va donar tot el temari. I jo penso: seria millor entrés el mestre de suport dins l' aula, els podria agrupar en una taula, escoltarien les explicacions de la pofessora de matemàtiques i rebrien el suport on es marcarien uns objectius i continguts adaptats a ells, per exemple, senzillament deixar de fer alguns exercicis sobre el tema ja que van més lents.

Podria posar més exemples d' aquests tipus, seguiré investigant si aquestes mesures poden ser degut a dinàmiques des de fa anys i costa de conscienciar als tutors i demés, potser tots o alguns ho prefereixen a així es va decidir. 

De moment he preferit cercar algun article com aquest: "Alumnes i professors aprenem dins l' aula", on hi ha algunes pautes per afavorir l' aprenentatge de tots dins l' aula,recomano llegir  Tipus de suport amb dos mestres dins l' aula proposant activitats amb diferents ajuts (pàg. 96):

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200405/memories/983m.pdf

Altre motiu que podria fer que "es preferís el suport fora de l' aula", és degut als problemes conductuals que presentes alguns adolescents que malgrat no ser greus, són suficients per alterar el ritme, llavors als professors, els recomanaria el següent power:

www.pbis.org/common/pbisresources/presentations/barcelona1swpbs.ppt

Següent sessió, observació possible cas dèficit atencional

He acompanyat a l orientadora a l' aula de 2n-A d' Eso després de la demanda comentada en  l' apartat anterior. La tutora ha decidit observar-lo durant la sessió com a prevenció davant un possible cas d' alumne amb dèficit atencional.

Des de l' aula, m' ha semblat un grup ordinari "normal", ho dic perquè semblava un grup feiner i poc xerrador, crec que la mestra de matemàtiques com molts altres, poden fer la seva tasca fora gaire dificultats degut al bon ambient.

Són 18 alumnes asseguts de dos en dos, el nen que "es despista" s' ubica a la primera fila la qual cosa em sembla correcte.

La mestra, malgrat emprar la metodologia de "seguir el llibre", m' ha semblat que impartia unes classes eficients. Al principi i ja que s' iniciava un tema nou "Les Fraccions", ha activat els coneixements previs (tan recomanat des de la perspectiva constructivista) demanant què recordaven sobre el què van aprendre respecte el tema l' any anterior. Ha seguit explicant diferents continguts: concepte, fraccions equivalents, ha posat alguns exemples gràfics i després ha volgut assebentar-se de quin fins a quin punt ho havien comprès  iniciant una pluja de preguntes a diferents alumnes com: què passa quan el denominador és major que el numerador?, etc. O sigui, penso ha sigut un guia reforçadora mediant entre els continguts conceptuals com actitudinals ja que en més d' una vegada ha dit "no me val sentir això no sé si ho sé fer, millor: ho intent i deman ajuda si ho necessit".

Respecte al nen en concret, semblava tranquil i que atenia però quan li han fet dues preguntes, l' he notat més insegur i de fet no ha encertat en la resposta. Evidentment, penso això no és suficient per fer una valoració, així ho hem comentat amb la tutora després de la classe. S' hauria de parlar amb demés professors, família i altres implicats. Potser aquest nen es troba "ausent" i poc motivat per alguna raó que desconeixem.

De totes maneres, he visitat alguns blogs per recaptar més informació sobre el tema per si ens trobéssim davant un altre possible cas:

http://martajerez.blogspot.com.es/

http://teresis.blogspot.com.es/2011/01/los-ninos-con-deficit-de-atencion.html

Ambdós recullen molta informació sobre característiques, causes,...

Una altra adreça amb un vídeo que recomano és:

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/almenys-dos-alumnes-de-cada-aula-tenen-un-trastorn-daprenentatge/.

 El vídeo es titula: "Almenys dos alumnes per aula tenen  un trastorn d' aprenentatge" on  parlen  una doctora Sans i una sociòloga, es situa a principi de curs i l he trobat molt interessant ja que parla de l' ESO, FP i també l' EI i la Primària. Per exemple, comenten que un de cada 4 joves deixa la ESO, que degut a les retallades, moltes mestres d' infantil tenen 30 alumenes per aula i senten que estant davant una guarderia. Comenten que quan un nen des de primària ja té un comportament mogut, els mestres primer de tot s ho han de creure o s' han de conscienciar perquè a totes les classes hi ha nens i després s' han d' activar solucions que no és tan difícil,  l' evolució és molt lenta amb aquest tema i molts d alumnes valorats en el 2004 segueixen sense adaptacions per exemple.

Continua el vídeo tractant el tema del fracàs escolar, es reflexiona sobre les coses que no s' acaben de fer bé des de l' escola, és important detectar la dislèxia i el TDH a temps perquè les eines hi són i són fàcils d' aplicar malgrat les retallades.

Reunió de tutors de 2n d' ESO

Aquesta setmana he acudit a la reunió de tutors de segon d' eso al DO composada pels 3 tutors, el cap d' estudis, la mediadora, l' educadora social, l' orientadora i jo. Ja vaig dir que assessorar al PAT és una de les principals funcions de la tutora del meu centre i per això es destina bona part del seu horari.

La meva participació és bàsicament d' observadora i agafo notes respecte a tot allò que es comenta ja que penso en el fons, tot té la seva importància malgrat després no us ho comenti tot al blog. perceb que  és un bon moment per aclair dubtes sobre diferents rutines i dinàmiques, ho trob enriquidor per tots els membres ja que s' ajuden entre ells, es fan comentaris constructius i significatius respecte a "com han convençut a un alumne perquè no deixi els estudis", "com emplenar una acta de sessió d' avaluació", sorgeix qualque demanda o inquietud,...

Avui per exemple, a l' inici de la reunió i seguint amb les rutines, el cap d'  estudis ha encetat revisant amb cada tutor el tema de les faltes justificades, injustificades, retards i amonestacions.

A continuació, la tutora de segon d' Eso A ha comentat el cas d' un nen que darrerament es despista molt, sembla està absent i es reunirà amb els pares per informar-los. També ha  demanat a la resta de membres si també ho han notat a les seves classes a la qual cosa, la professora de matemàtiques que alhora és la tutora de 2nB, ha respost que tampoc sembla seguir el ritme de les seves classes,  l' orientadora s' ha oferit a observar-lo i han acordat que la sessió següent seria un bon moment a la sessió de matemàtiques.

S' han comentat alguns casos sobre nens que reben suport i sembla han millorat alguns resultats i finalment l' orientadora, recolzada pel cap d' estudis ha explicat a cada tutor que es faria un seguiment individual i grupal d' aquest primer semestre, ha repartit uns fulls sobre les properes sessions d' avaluació explicant com s' havien d' emplenar, en un dels fulls s' anotaran els alumnes repetidors, en l' altre, els que han passat però en duen bastantes de suspeses , imagino per després prendre algunes decisions ja que són susceptibles de no promocionar aquest curs.

Reflexió

Volia dir-vos que de qualque manera sí que m' afecta que no hi hagi la tutora orientadora amb la qual havia iniciat les pràctiques. Fa dues setmanes que no hi és i vos sorprendrà potser si vos dic amb què la noto més a faltar: em refereixo al seu caràcter, la seva personalitat. Ara veig que és molt semblant a mi i  valoro més el nivell de conexió que tenim i esper recuperem quan s' incorpori que crec això serà passat Nadal.

També em fa pensar que en quasi totes les feines és important tenir un caràcter com el seu i si es treballa amb nens o adolescents i a més amb adults, molt millor. 

És una persona optimista i ho transmet, té una energia especial i quan t explica un problema et quedes amb la meitat de la dificultat i no es recrea, aviat troba recursos per anar cap a la solució, us feis una idea, no?. A més, té capacitat d' escoltar malgrat sigui de les que més parlen, capacitat d' adaptació als canvis i per tant, de modificar i reestructurar, és admirable malgrat tot això sigui resultat de  l' experiència acumulada però segur que no tot ja que hi ha trets que són  innats, com una de les coses que més m agraden d' ella: té un carisma i una vibració quan imparteix docència que captiva als alumnes i això francament, tinc dubtes de que es cultivi, je, je.

Dic tot això, perquè quan algú té aquestes qualitats, tot és més fàcil i digue' m que ara, que de cap manera penseu que la nova orientadora no té aspectes que valoro mol,  però crec que ara tot em costa un poc més ja que el meu referent no està del tot "centrat" per la novetat, m' enteneu? i jo, que procur no afegir, intent fer la meva tasca i aprendre de tots.

Reunió de tutors de Batxiller

Com vaig dir una de les funcions de l' orientadora és suport al PAT, per això, entre altres actuacions (observacions a l' aula a nivell individual o grupal, es reuneixen setmanalment els tutors de diferents cursos, tracten diferents temes de rutina i casos puntuals i l' assessora media entre els diferents actors implicats: tutors, resta de professors, famílies...tractant d' assessorar segons el cas.

Així ho percebia fins ara i dic això, perquè en  la sessió d' avui on ja sabeu la nova orientadora només dur una setmana en el centre, era la primera reunió de tutors a la que jo assistia i, malgrat ho consideri lògic, m ha semblat que es canviaven els papers i era ella l' assessorada. Els dos tutors de batxiller, de primer i segon, li han explicat la dinàmica de la sessió: seguiment de faltes, Comissió de la Solidaritat on ells són els responsables, casos...i es pot dir que tota la sessió s' ha invertit en "situar-la" i orientar-la. Per exemple, se li ha explicat com es podria donar d' alta al gestip des de la secretaria per poder fer el seguiment de les justificacions de les faltes, se li ha explicat quines faltes es va acordar es considerarien justificables i quines no com "quedar-se adormit", a les vint faltes d' aquest tipus, s' avisaria a la família i es posa una amonestació.

A continuació, un dels tutors ha explicat que s' haurien de repartir els follets de la Comissió de Solidaritat "En temps de crisi cap infant sense joguines" com estava previs abans de Nadal.

Finalment, el tutor de dues nenes que tenen problemes de comportament ha demanat a l' orientadora es cités amb els pares per proposar-los que les nenes es donéssin de baixa perquè no fan feina i molesten els demés alumnes. L' altre tutor ha comentat que seria preferible ho fés l' orientadora de baixa que ha duit el cas des de l' eso una vegada es reincorpori. Personalment m ha semblat més adequada aquesta opció i ells també ho han decidit així, m ha cridat un poc l' atenció el cas per la proposta radical, he fet algunes preguntes i ho entès millor. Les nenes vénen de dificultats d' aprenentatge durant l' eso lligades a mal comportament potser per manca de motivació i se' ls va aconsellarar un cicle formatiu però ni els pares ni elles hi van estar d' acord...

Sobretot d' aquesta sessió dedueixo la importància "del rodatge" del psicopedagog del centre, com més experiències dugui acumulades des del centre, on cada context és un món nou, molt millor per entendre els problemes i intentar posar les millors solucions. També destacaria que si hi ha bona disposició per acollir i informar als membres que arriben nous, el "cop" queda amortitzat i les conseqüències es redueixen.

Suport alumnes amb nee de llengua castellana

He assistit a una classe d' alumnes amb nee, donat que una de les  funcions de l' orientadora és donar suport dins el procés d' e-a, la qual cosa engloba el suport als alumnes amb NESE que li són assignats des de la Comissió d'  Atenció a la diversitat.

Les tres nines pertanyen a 2n d' ESO, dues d' elles presenten un retard maduratiu i una d' elles una deficiència física. El suport o la intervenció,  es va acordar es duria a terme fora de l' aula ja que les actores segueixen Plans Individualitzats en diferents àrees amb adaptacions significatives.

Era l' hora de llengua castellana i l orientadora ha repartit unes fitxes sobre gènere i nombre pel que fa al substantiu. M' ha explicat que l orientadora absent l' havia situat de manera col·laborativa respecte al nivell de les nines i als materials que treballava amb elles. La nina amb la deficiència psíquica no ha acudit a classe i mirant la fitxa de les altres dues, he deduït que es trobaven a un nivell de 6è que després l' orientadora m ha confirmat i ha afegit que es van seleccionar els objectius i continguts per incidir en l' ortografia i gramàtica que deriven dels diferents eixos de comprensió i expressió oral i escrita.

He observat que la psicopedagoga ha tingut un paper empàtic amb les alumnes, ha explicat i resolt dubtes com a bona mediadora i elles, amb suficient autonomia, com a protagonistes del seu aprenentatge, han pogut fer la feina sense gaire dificultat.

Així, per una banda, pel que fa al triangle interactiu professors-alumnes-contingut, es pot dir que l' orientadora ha estat assessora i professora ja que a més d' impartir les classes, va assessorar als professors implicats amb les alumnes respecte als materials que les convendria treballar segons el seu nivell de competència.