Conversa i Reflexió sobre Observació

El passat semestre, mentre estudiava Diagnòstic en educació, vaig aprendre que uns dels instruments més "potents" per recaptar informació respecte a la intervenció és l' observació per damunt de qualsevol tipus de prova psicomètrica (tests, escales,...), sense menysprear l' entrevista, que, realitzada als diferents agents implicats (família, alumnes, professors, altres professionals,...)  i mitjançant un qüestionari amb preguntes ben estructurades respecte a les variables que intervenen en el procés objecte d' estudi, pot contribuir enormement a construir un Pla d' actuació atenent a les necessitats i amb la  finalitat de donar la millor resposta segons el cas.

Dit això,  durant la segona fase he fet servir com a instrument bàsicament la observació per rendir comptes als objectius marcats. En funció de les activitats, he observat la metodologia i pràctica docent, els recursos i materials emprats, el paper de l' orientadora com a  mediadora del procés,...

Per això, des d' una perspectica ecològica i des del microsistema "grup-classe", diria i reafirmo que l' observació és molt vàlida i he après molt respecte a allò que he observat. Com anècdota us puc dir que en la darrera classe de ciències, el professor un moment donat em va quedar  mirant semi-sorprès mentre jo focalitzava sobre un grup i li vaig dir: "Hi som, malgrat no ho sembli".
Després, en el temps de pati, vaig coincidir amb ell i la meva tutora i els vaig explicar què era el que havia volgut a dir i ara, ho vull compartir amb vosaltres:

Mentre observes els diferents grups, si ho fas de manera atenta  i discreta (ja que així els comportaments per part dels alumnes, són esponatis i naturals), te n' adones de quins grups són més cooperatius, cohesius i autònoms i s' explica perquè prèviament s' han sabut planificar, distribuint tasques, negociant preguntes i parts del projecte...així i tot el professor ha d' intervenir, per exemple va dir a un alumne: "anem tots junts" quan aquest va dir: "tu vas amb M. i jo amb J. per fer l' esquema".
Per altra part, percebs com resolen els problemes els alumnes amb dificultats, com i a qui demanen ajuda, ...en definitiva, tot resulta molt útil per després anar enregistrant-ho tot a  la graella.

També vaig comentar que quan escoltes el què diuen i com ho diuen, captes trets com seguretat, confiança, motivació,...de tot es pot deduir sensacions, fins i tot, del que no diuen o es callen en algun moment...

L' orientadora, em va acabar dient: si captes mirant i escoltant i endemés quan parles, tens un do, molt útil en l' orientació. Em va fer gràcia, clar.

Resum de la Setmana

Acabant la fase d' execució, aquest és el resum d' aquesta setmana:

OBJECTIUS
- Analitzar la millora de la pràctica educativa.
- Valorar l'orientadora com a mediadora del procés entre els implicats.


DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Revisió i activitat a classe per comprendre millor què es farà a l' estudi de les espècies sobre el terreny al jardí botànic. El professor ha explicat la importància de treballar "una zona" per tal d' entendre la diversitat que es pot donar en un espai. Es tractava de recollir nformació de la zona d' abundància a partir de la fórmula: A=N/S, N indica el nombre d' individus d' una espècie i S, la superfície.

- Reunió de tutors de 1r al Departament d' orientació (DO) des del PAT (Pla d' acció Tutorial).

- Reunió amb la meva tutora per comentar les graelles d' observació.

- Reunió amb els tutor i membres del DO implicats en els seguiment dels alumnes amb NESE.

AVALUACIÓ

- He observat com la gran dificultat ha sigut el càlcul, el professor ha hagut de fer vàries explicacions sobre dividir en decimals a diferents grups.

- S' ha comentat el ritme que segueixen els tres cursos en els diferents desdoblaments de les àrees instrumentals: matemàtiques, català, castellà i anglès. Pel que fa al grup objecte d' estudi, m ha cridat l' atenció que els dos nens amb nee segueixen bé les classes mitjançant  acis no significatives i algunes adaptacions metodològiques (activitats per parelles, etc), també el cas del nen absentista el qual falla molt, jo només he coincidit amb ell en una classe i l' orientadora ha informat que ha activat el protocol per derivar-lo a Serveis de Menors des dels Serveis Socials.

- L' orientadora que a l' inici del pràcticum havia donat el seu vist i plau respecte a la graella d' observació presentada en l' entrada anterior, va valorar positivament els meus resultats en tant que permet analitzar la i controlar  les diferents  variables i decidir la millor actuació segons la resposta dels diferents ítems.

- El tutor ha comentat que diferents professors d' altres àrees pensen que el nen amb trastorn emocional darrerament havia millorat la seva seguretat i participació, davant aquest comentari, la mestra de pedagogia terapèutica ha proposat un petit canvi en l' adaptació de materials, més cap a la millora del seu autoconcepte per seguir reforçant la seva autoimatge i autoestima.

REFLEXIÓ

- Sempre és interesant cercar la significativitat i aplicabilitat a partir d' un exercici o simulacre real, o sigui, l' activitat suposava una preparació per una posada en escena real dins el context centre mateix, la posterior visita al jardí,  a fi de treure el màxim benefici a nivell de construcció d' esquemes mitjançant la conectivitat.

- Es pot dir que l' orientadora dirigeix la reunió, des del PAT prepara uns ítems comuns als diferents tutors però també té la capacitat d' improvitzar solucions amb opcions de resposta d' intervenció a partir de les demandes que van sorgint o petites dificultats internes.

- Des de la col·laboració i dins un marc preventiu, analitzat la praxis educativa a partir d' un intrument senzill, es pot rebre molta informació per tal d' atendre el què, com, quan i amb què ensenyar per millorar processos d' ensenyament-aprenentatge dins el micro context aula.

- Molt positiu la impressió dels diferents professors cap el nen ja que sembla que el continu refoç positiu, els elogis i l' adaptació de materials, tot plegat per part de tots, dóna el seu fruit.

INDICADOR D' AVALUACIÓ: REGISTRE

Acabant la segona fase, us present la graella que he anat completant durant la fase a partir de l' observació i algunes entrevistes:

Pauta d' Obsevació per valorar la metodologia en l' aula i la interacció entre el mestre i el grup-classe i el comportament dels alumnes amb NESE (indicador d' avaluació)

Mestre-grup

- Parteix dels coneixements previs?	Sí, sempre.
- Com conecta el que va fer en la classe anterior.	Fa algunes preguntes per contextualitzar i enllaçar.
- Com manté l' atenció i l' interès dels alumnes.	To de veu adequat segons la situació (ferm, dolç,...), aproxima els exemples a la seva realitat despertant la curiositat per la temàtica.
- Manté un ritme fàcil de seguir?	Sí, és conscient de que s' ha d' adaptar als diferents ritmes dels grups.
- Utilitza imatges o exemples?	Sí, fotografies, mapes, gràfics, llibres ...
- Especifica què es farà, com i què s' espera dels allumnes	Sempre, a l' inici de cada sessió. Cada membre sap que tindrà una tasca assignada.
- Com està organitzada la classe?	4 grups de 4-5 alumnes.
- Com és la interacció entre els membres del grup	En dos grups hi ha més cohesió que en els demés però en general destaca pel suport i ajut, negocien qui farà què.
- Quin és l' ambient a l' aula	Tranquil, organitzat, es promou l' ajut,
- Participa l' alumnat activament	Tots participen, són membres actius del seu aprenentatge, des de l' inici fins al final (autoavaluació) .
- Dóna pautes per realitzar les activitats	Sempre, explicació i valora la comprensió, normalment hi ha dubtes i s' han de resoldre a l' inici.
- Es promou la interacció treballant en grups	Completament, mateixos alumnes reconeixen que els facilita la resolució de problemes o dubtes. Dialoguen, es qüestionen opcions i plantejaments, tots aprenen de tots perquè cada un és diferent però actiu.
- Hi ha bon tractament entre els companys de grup	En general sí tot i que a vegades s' ha de mediar per les formes verbals, especialment a la sessió després del pati que están més nerviosos.
- Es considera el contingut amb els interessos dels alumnes	Sí, el professor ho té molt present, adapta el contingut al seu nivell, entorn, curiositats,...
- Hi ha bona organització del treball	És el que més destaca, a principi de curs hi ha lentitud i manca d' organització i rendiment. Després del primer projecte, tots saben què han de fer, com i quan.
- Aspectes didàctics que facilien el treball	Treballar a partir d' un mural amb diferents materials de diferents fonts els resulta a part d' atractiu, motivador i enriquidor. A més, els continguts dels projectes cerquen la significativitat.

Alumnes NESE

	Nen d' IT	Nena d' IT	Nen dislèxic	Nen amb trastorn emocional.
- Està motivat	Si	Si	Si	Si
- Segueixen les indicacions sense ajuda	A vegades	No	Normalment, sí	Sí
- Es distreu	A vegades	A vegades	Quasi mai	Quasi mai
- Sap afrontar dificultats	A vegades	Li costa	Sempre	Si
- Demana ajuda: quan, com,	A vegades al company	No però sempre una companya li ofereix suport	Sí , al professor mentre fa l' activitat.	Si, al companys i professors.
- Té material adaptat, quin.	Se li adapten vocabulari i alguns continguts	Se li adapta metodologia, vocabulari,...	No	No
- S' oblida materials o deures	No	A vegades	No	A vegades
- Es relaciona amb mateixos companys	Normalment, si	Ara no.	No	No
- Grau d' ajuda que reb	Mitjà	Alt	Baix	Baix
- S' ha integrat bé dins el grup	Si	Si	Si	Sí
- El mestre li dedica poc o molt de temps	Suficient	Molt	Poc	Poc
- Mostra un ritme d' aprenentatge adequat (lent, variable,...)	lent	variable	Adequat	Bo
- Sap afrontar les dificultats o es bloqueja.	Si	Si	Si	Si
- Es desanima quan no ho sap fer	A vegades	No	No	No
- Comprèn les instruccions del treball a realitzar	A vegades	Quasi mai	Si	Si
- Es mostra cohesionat dins el grup	No	A vegades	Si	Si
- Se' l veu interessat	A vegades	A vegades	Si	A vegades

Resum de la Setmana

OBJECTIUS:
- Analitzar la resposta de l' alumne amb dislèxia
- Prendre decisions per promoure canvis

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

- Després d' observar que el nen dislèxic es posava molt nerviós en el seu nou grup, vaig proposar al professor i a l' orientadora per parlar amb ell cinc minuts de temps de pati en la classe següent. Després ho vam parlar amb el professor i orientadora per tal de consensuar la resposta.

- Conversa de mobilitat i activitat de localització d' espècies (projecte La Biodiversitat) amb professor substitut.

AVALUACIÓ:

- Parlant amb el nen dislèxic em vaig adonar de que la causa del seu malestar és que els membres d aquest nou grup fan la feina de manera accelerada, es preocupen del temps, volen acabar els primers i J. es posa molt nerviós. Ho vaig comentar a la resta d' implicats i l' orientadora va proposar al professor que parlés amb el grup per tal de fer comprendre que interessava fer la feina de manera més pausada i sense pressa i reforçà a J. de que estava molt content de les seves darreres explicacions respecte a la feina feta.

- Arrel de que el professor de ciències va anar de viatge d' estudis amb altres grups d' eso, es va acordar prèviament que un membre del seu departament conduiria les dues sessions següents de la setmana.

En la primera, el professor substitut recolzat per el policia tutor del centre, van fer una exposició  molt interessant i apropiada sobre la temàtica "Guía del ciclista" informant sobre les avantatges i beneficis d' emprar la bicicleta de manera continuada: no contamina, fas esport,...

En la segona, a partir d' un mapa i cercant la significativitat dels conceptes, els grups havien de localitzar diferents espècies sobre una quadrícula i  després respondre a unes preguntes que portaven confusió. Un primer membre del grup gestiona amb el segon membre la resposta, després el tercer i quart han d' enriquir i millorar la resposta. El professor anava aclarint per exemple recordant algunes característiques dels rèptils: ténen escates, invertebrats, calor corporal,...diferències amb artròpodes (temàtica anterior)

REFLEXIÓ:

- Una vegada més tinc l' oportunitat d aprendre sobre les possibilitats que pot tenir l' orientadora per millorar processos d' e-a des de la zdp analitzant conductes, reaccions, ...pot mediar i assessorar perquè els actors estiguin més a gust i per tant, es desenvolupin en els seus rols respectius.

- Malgrat el professor substitut al principi li ha costat controlar els grups, anàven un poc dispersos, a poc a poc, l' activitat s' ha anat desenvolupant segons les indicacions del professor la qual cos indica hi ha hagut bona comunicació i coordinació. Em sembla clau que membres del mateix departament buquin solucions d' aquest tipus ja que beneficia als alumnes i "alleugera" les intervencions de l' orientadora i cap d' estudis encarregada de horaris, etc.

Resum de la Setmana

OBJECTIUS

- Millorar la pràctica educativa a benefici dels alumnes com a model de canvi
- Prendre decisions per promoure canvis que facin possible la millora dels processos d' aprenentatge de l' aula.
- Analitzar la resposta de l' alumne amb trastorn emocional
- Valorar el psicopedagog com a mediador

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Primer de tot, ens vam reunir el professor, l' orientadora i jo per tractar el tema de fer canvis en els grups de treball perquè feia temps els alumnes ho demanaven. 

- El professor i ja amb la nova distribució va introduir el tema de La Biodiversitat explicant el seu significat i lligant amb altres explicacions prèvies. Per exemple, va demanar si recordaven que els biòlegs i ecòlegs valoren si un "espai natural" pots ser o no considerat  biodivers.

- Entrevista entre l' orientadora i l' alumne amb trastorn emocional. A l' orientadora li preocupa que en el segon trimestre, una de les poques assignatures que l' alumne ha aprovat ha estat l' assignatura de ciències, ha volgut assegurar-se de per quines raons és beneficiós per l' alumne per després traspassar la informació a la resta d' equip educatiu.

AVALUACIÓ

- L' orientadora va recolzar la la proposta del professor que coneix bé com interactuen els membres de cada grup però li va demanar recolzament perquè una de les alumnes amb IT es separés d' una companya amb qui es recolza molt. Es va acordar que la tutora entraria mitja horeta en les properes classes per valorar si els canvis són encertats.

- A l' entrevista amb l' alumne, la tutora comprova que evidentment l' alumne ha agafat confiança treballant en petit grup, està agust i participa malgrat que  a l hora de les exposicions orals necesita més temps i se li demana manco (ex el títol i els trets principals,  la resta de companys de grup ho desenvolupen), aquesta mesura em sembla molt adequada per part del tutor recomanada per l' orientadora

REFLEXIÓ

- Penso el canvi de l' alumne amb IT és positiu perquè guanyarà autonomia i seguretat. Trobo apropiat el seguiment de la tutora ja que orienta la resposta en funció de la diversificació d' interessos de tots els alumnes.

Ponència Treball Cooperatiu

El professsor de ciències naturals amb qui realitzo les meves pràctiques, sensibilitzat i força implicat amb la metodologia va realitzar aquesta ponència per diferents professors.
Aquesta ponència la va realitzar fa dos anys en un altre centre per diferents equips i departaments. Penso reflecteix molt bé la dinàmica i metodologia, així ho treballa a l' aula.

Ponència treball cooperatiu from Josep Àngel

WEBGRAFIA

Aprenentatge cooperatiu:

- http://grupsderecerca.uab.cat/grai

- https://sites.google.com/site/recusosdidacticscentaure/recursos-sd/avaluacio-del-treball-cooperatiu

- http://www.xtec.cat/cbarba1/temes/cooper.htm
- http://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=5HWP7IKyW8YC&oi=fnd&pg=PA3&dq=treball+per+grups+cooperatius+per+projectes+i+nens+amb+dificultats+d%27+aprenentatge&ots
- http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1217229

Treball Cooperatiu a l' aula

Ja que un dels objectius d' aquesta segona fase és reflexionar sobre aquest tipus de metodologia, m' he dedicat a fer un recerca per diferents webs. 
Aquest és un exemple que descriu molt bé les avantatges de treballar en grup fent que l' aprenentatge esdevengui més significatiu:

FASE 2: Col·laboració en el PI dels alumnes d' IT

OBJECTIUS

- Millorar la pràctica educativa a benefici dels alumnes com a model de canvi

- Analitzar la resposta als alumnes amb NESE

- Valorar el psicopedagog com a mediador

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL (Acords priorit, compromisos)

Abans de les vacances i coincidint que just després s' iniciaria un nou projecte, La Biodiversitat, ens vam reunir en el DO el professor d' àrea, l' orientadora i meva tutora de pràctiques, el professor AD i jo per tal de seleccionar materials per afavorir els PI referit al següent projecte dels dos alumnes d' IT. El professor va explicar com ho enforcaria i la tutora assessorar-lo respecte a un contingut pensant en el nivell de competència d' una alumna. Es van planificar les properes sessions i decidir quins serien els  continguts prioritaris com: noms d' alguns animals i plantes a treballar. En canvi, pel que fa als objectius, aquests serien comuns per tots:

- Conèixer la biodiversitat

- Valorar llocs amb biodiversitat

- Diferenciar graus de biodiversitat

- Pèrdua de fragilitat que possibilita aparegui diversitat

Per altra part, el professor va explicar que tant l' alumne dislèxic com el de trastorn emocional, seguiria el mateix tipus de metodologia emprada en altres projectes, o sigui, pràcticament com el de la resta del grup classe, només es modificaria i adaptaria la forma d' avaluar-los com vaig mencionar.

AVALUACIÓ

Aquest tipus de planificació prèvia a l' inici d' un nou projecte, em sembla significativa a l' hora d' abordar la resposta als alumnes considerant els de Nese. La tutora va semblar satisfeta per les decisions preses especialment per la visita al jardí botànic en la segona sessió, pel fet de conectar contingut i experiència respectant la significativitat del projecte.

Vaig aprofitar el moment per comentar a la tutora la graella d' observació que emprava per a la meva intervenció i li va semblar bona manera de valorar el procés.

Es tracta de pactar què, com, on, quan i amb què ensenyar.

REFLEXIÓ 

La principal disharmonia que perceb és que en la reunió, se suposa hi assistirien la resta de professors d' àrea de 1r d' ESO del departament de biologia que anirien coordinats amb el professor de 1r-C però no succeeix perquè aquest darrer és l´unic que treballa aquest tipus de metodologia. modificant alguns continguts i competències a benefici dels interessos dels alumnes.

Per altra part, l' orientadora té un paper crucial, recolzant i adaptant "intencions"o propostes en aquest tipus de reunions.

REFLEXIÓ

Agafo consciència del paper rellevant del psicopedagog, al meu cas, com orientadora educativa, mediadora i agent de canvi per millorar els processos d' e-a. Des d' una posició estratègica, o sigui, des de la ZDP i ZDI, capta i viu quines són les situacions susceptibles de millora entre les diferents variables derivades dels diferents àmbits, ja siguin en relació a professors, alumnes o pares.

Aquesta posició afavoreix i possibilita  l' activació d' acords i decisions mitjançant el diàleg entre els diferents agents, la qual cosa no sempre és fàcil, sobretot arribar a una coordinació comú i compatible amb les responsabilitats de cadascú.

Així i tot, sempre que es promoguin i s' executin mecanismes i processos d' ensenyament, com per exemple, aquest tipus d' estratègia cooperativa,  consensuats  i a benefici de tots, puc percebre que és beneficiós, influent i enriquidor, sobretot perquè s' aconsegueixen modificar esquemes de coneixement en els alumens  cap a l' aprenentatge significatiu i constructiu, la qual cosa fomenta que aquests siguin més actius i competents.

Ara bé, perquè això sigui possible, és convenient que l' orientadora sigui competent en l' acció i a part de saber (c. tècnica), ha de saber ser (c. personal), fer (c. metodològica) i estar (c. participativa). Aquestes dimensions, des d' una perspectiva cooperativa, col·laborativa i ecològica li permeten liderar, facilitar i provocar canvis cap el desenvolupament en els diferents processos educatius i també socials.

D' aquí la importància de conèixer el context, fer-ne un seguiment regular que li permeti comprendre la situació per poder valorar i detectar obstacles, mancances i limitacions a fi de resoldre problemes, gestionant i liderant la intervenció des d' un tarannà humil, responsable i cordial.

TREBALL EN GRUP

El treball en grup és, segurament, una de les tècniques d’ensenyament-aprenentatge que poden resultar més agraïdes, tant pel professorat com per l’alumnat. Tanmateix, la por a un increment del “soroll de fons” i la manca d’autonomia o esperit cooperatiu a l’hora de treballar del nostre alumnat, ens frenen una mica per posar en marxa una activitat a fer en grup. Fins i tot, acaben per acceptar els diferents ritmes de treball dels seus companys i es reparteixen la feina segons les habilitats de cadascun dels components del grup.  A més, com diu del Carmen (del Carmen, Lluís M., 1993) aconseguirem així oferir als alumnes activitats de naturalesa diferent per a l’ensenyament i l’avaluació de cada tipus de continguts, i establir relacions entre ells de manera que es potenciïn mútuament.

Raons per treballar en grups d’alumnes (Bonals,J.,2000):

-benefici cognitiu

-aportacions per a la vida de relació o emocional. Millora de les habilitats socials: desenvolupen la capacitat d’arribar a acords, es facilita la comunicació i la participació activa de tot els components del grup, s’ajuden entre ells i aprenen a demanar ajut quan els hi cal, etc.

-valor del propi treball en grup mantenint unes relacions personals satisfactòries

-pot incrementar la qualitat de l’aprenentatge

-afavoreix l’adquisició de coneixements a través de la interacció entre els i les alumnes

Pel que fa a les habilitats socials, cada vegada són més necessàries persones amb habilitats comunicatives, que es troben a la base del treball en grup com (Gómez,I.,1991):

-          Posar-se en el lloc dels altres

-          Interpretar els seus desitjos, exigències, necessitats

-          Mostrar-se sensible per escoltar i comprendre

-          Coordinar esforços per arribar més lluny

-          Contrastar idees, opinions i concepcions personals o de grup

-          Discutir metes i centrar objectius de grup

-          Distribuir funcions

-          Regular la participació

-          Analitzar les possibilitats de cadascú i intervenir-hi en funció d’aquestes

Hi ha tres funcions bàsiques d’aquest tipus de treball (Bonals,J.,2000):

v      Funció de regulació dels aprenentatges

§         organitzar-se dins el grup

§         distribució de feines que poden avaluar ells 

§         augmenta la capacitat de complir els acords

§         valoració del grau d’assoliment dels coneixements

§         posada en comú dels coneixements que els permet incorporar els dels companys.

v      Funció socialitzadora

§         Millora de les habilitats socials: diàleg, arribar a acords,…

§         Fer compatible la conveniència individual amb la de la resta del grup

§        Participació de tots els membres del grup i fer-ho de manera ordenada i respectuosa vers els altres

v      Funció de potenciació de l’equilibri emocional

§         Fomenta les relacions entre companys de l’aula

§         Sensació de pertanyer i ser acollit dins un grup

§         Pendre consciència de com reaccionen els altres davant el seu comportament

§         S’afavoreix l’autonomia

OBSERVACIÓ I REGISTRE

Pauta d' Obsevació per valorar la metodologia en l' aula i la interacció entre el mestre i el grup-classe i el comportament dels alumnes amb NESE (indicador d' avaluació).
Exemple de la graella que empro en la segona Fase.

Mestre-grup

- Parteix dels coneixements previs?
- Com conecta el que va fer en la classe anterior.
- Com manté l' atenció i l' interès dels alumnes.
- Manté un ritme fàcil de seguir?
- Utilitza imatges o exemples?
- Especifica què es farà, com i què s' espera dels allumnes
- Com està organitzada la classe?
- Com és la interacció entre els membres del grup
- Quin és l' ambient a l' aula
- Participa l' alumnat activament
- Dóna pautes per realitzar les activitats
- Es promou la interacció treballant en grups
- Hi ha bon tractament entre els companys de grup
- Es considera el contingut amb els interessos dels alumnes
- Hi ha bona organització del treball
- Aspectes didàctics que facilien el treball

Alumnes NESE

	Nen d' IT	Nena d' IT	Nen dislèxic	Nen amb trastorn emocional.
- Està motivat
- Segueixen les indicacions sense ajuda
- Es distreu
- Sap afrontar dificultats
- Demana ajuda: quan, com,
- Té material adaptat, quin.
- S' oblida materials o deures
- Es relaciona amb mateixos companys
- Grau d' ajuda que reb
- S' ha integrat bé dins el grup
- El mestre li dedica poc o molt de temps
- Mostra un ritme d' aprenentatge adequat (lent, variable,...)
- Sap afrontar les dificultats o es bloqueja.
- Es desanima quan no ho sap fer
- Comprèn les instruccions del treball a realitzar
- Es mostra cohesionat dins el grup
- Se' l veu interessat