CONCLUSIONS FINALS

Des del Practicum I fins ara la valoració ha estat notablement positiva perquè he tingut l' oportunitat de valorar i reflexionar sobre què, com, on i amb qui ocorren els principals processos d' ensenyament-aprenentatge des de la visió d' un orientador educatiu en un IES.

La primera aproximació, des d' una perspectiva col·laborativa rebent assesorament sobretot de la meva tutora, va ser en àmbits en relació al suport del procés d'e-a: alumnes amb Nese, docència al CFGM, assessorament a les famílies i suport al POAP. Així i tot, en aquest centre es prioritza el suport al PAT (Pla d' acció tutorial) i des d' aquest vaig anar agafant consciència del tarannà i competències que hauria de tenir el psicopedagog: comunicatiu, mediador, cooperatiu, empàtic, responsable, cordial (sabent ser i estar)...i de la importància de consensuar mesures que facin que els alumnes avancin en funció de les seves característiques i possibilitats.
La diversitat de l' aula implica que facem una mirada al tipus de mesures organitzatives i metodològiques que es duen a terme ja que d'elles se'n deriven el posterior grau de desenvolupament de les capacitats i competències dels alumnes. D' aquí ve que em decidís a enfocar la intervenció del Practicum II en algun tipus d' aspecte organitzatiu ja que valoro la importància de "com" fer arribar "el saber" per "el saber fer" als alumnes considerant els seus interessos, motivacions, nivell curricular,...
Així em vaig decantar per orientar el Pla de Treball valorant i reflexionant sobre la metodologia de treball cooperatiu per projectes en l' àrea de ciències naturals en un grup de 1r d' Eso i aquestes són algunes de les principals conclusions que puc abtreure del procés:
- Des de l' experiència i des de la ZDP i ZDI tot aprenentage objecte d' estudi esdevé significatiu.
- El model col·laboratiu interdisciplinar és adient si hi ha un esforç de consens i implicació entre els implicats però no sempre és així, ha costat trobar moments per reunir els membres del DO, el tutor, l'orientadora i el professor de ciències per tal de preparar material pels alumnes d' IT.
- Cal reflexionar considerant el context atenent la teoría Sistèmica de Bronfrenbenner ja que així es poden valorar els obstacles, les mancances i limitacions per poder decidir i provocar canvis cap a la millora.
- Algunes disharmonies amb la teoria no s'han solventat ja que el professor té la problemàtica de ser l'únic del seu departament que empra la metodologia i no es pot coordinar amb la resta. Manca un canvi de mentalitat per restar cert individualisme professional.
- El treball en grups cooperatius és un model inclusiu ja que Tots avancen i construeixen el seu propi coneixement, la pràctica educativa s'adapta a la diversitat i la diferència enriqueix ja que de manera compartida uns es beneficien dels altres mitjançant la interacció on els èxits d' in alumne depèn de l'èxit dels seus companys. A més, es fomenta el diàleg i la resolució de problemes la qual cosa potencia el desenvolupament d'habilitats socials, cognitives i conseqüentment,   augmenta  l'autoestima. I moltes avantatges més que he pogut anar contrastant: millora la creativitat, el respecte i la motivació. L'alumne es sent protagonista ple de cada projecte fins el final (autoavaluació)
.- Algunes necessitats detectades al principi com la manca de cohesió en els grups, s' ha solventat  amb la reubicació d'aquests.
- L'observació és un mecanisme potent per recaptar informació i acompanyat de registres pot resultar molt útil en la reflexió-acció.


Tal com va dir el pedagog francès Celestí Freinet..
"ELS QUI ENS DEDIQUEM A EDUCAR NO PODEM OBLIDAR MAI QUE LA NOSTRA PRIMERA MATÈRIA ESTÀ FETA DE CARN, DE SANG I DE TÍMIDES ESPERANCES".

Registres 3a Fase

QÜESTIONARI SEGUIMENT ALUMNES (Conclusions)

1. Vos agrada i perquè treballar en grup? Heu estat còmodes amb el grup?
   Tots han respost que sí. Alguns pensen que en uns grups han gaudit i s' han sentit més còmodes que en altres perquè opinen que alguns membres semblaven cansats a l' hora de fer la feina, altres opinen que alguns grups estaven desequilibrats.
2. Quines dificultats us heu trobat durant la realització dels projectes?
   La majoria han sigut durant l' execució de les tasques: a l' hora de realitzar l' esquema i el resum.
3. Com heu resolt les dificultats?
   Algunes petites dificultats s' han resol des del mateix grup, altres ha estat necessària la intervenció del professor i segons les opinions de la majoria, s' han resolt perquè aquest ho ha tornat a explicar i molt bé.
4. Les dificultats d' ara es corresponen amb les de principi de curs?
   Opinen que al principi, alguns membres realitzaven la feina de manera individual (penso mancava interacció i discussió) i ara comenten que s' ajuden entre ells i van resolent els problemes amb certa facilitat.
   Altres comenten que a l' inici del Treball per projectes sentien cert temor a no ser escolats i valorats dins el grup
5. Qué és el que més vos agrada de treballar així?
   Tots coincideixen en l' avantatge del suport i ajuda que s' ofereixen i reben entre ells, sembla els dóna més confiança i seguretat, penso agraeixen sentir-se acompanyats i recolzats ja que comenten que quan treballen de dos en dos en altres àrees no es complementen o ajuden sempre.
6. Quin tema del projecte us ha agradat més treballar?
   Els que més han estat El Sistema Solar i sobretot La Biodiversitat per l' oportunitat d' haver realitzat vàries sessions al jardí botànic del centre. Han valorat la combinació d' activitats dins i fora de l' aula amb la connecció directe d' espècies naturals i reals amb tot el que això suposa: significativitat, aplicabilitat, construcció mental,...
7. Us agradaria treballar així en altres àrees?
   Comenten que els agrada treballar en companyia perquè s' il·lusionen més, que ojalá ho també hi treballàssin a altres àrees. Diria que augmenta la motivació perquè es fomenta entre d' altres, la sociabilitat i el desenvolupament de la identitat a partir de la pertinença a un grug referent.

RÚBRICA VALORACIÓ DEL PROFESSOR (Valoració per animar a altres)

1. Quines avantatges penses que té aquest tipus de metodologia?
   El professor creu plenament en les múltiples possibilitats d' aquesta dinàmica metodològica. Hi destaca l' aspecte inclusiu, o sigui, el fet de que Tots aprenen i avancen més i millor en el seu desenvolupament respecte a d' altres metodologies ja que en aquestes altres, no es reuneixen tants elements que permetin l' evolució.
2. T ha permès anar avançant amb els propòsits (objectius, continguts,...)?
   Respon que sí, evidentment.
3. Penses que és convenient pels alumnes amb dificultats d' aprenentatge?
   El professor considera que els alumnes amb dificultats han augmentat el seu rendiment ja que s'han compensat les seves dificultats amb petits ajustaments i modificacions en les activitats i l'avaluació. Considera a que degut a que cadacú té unes intel·ligències i potencialitats, es tracta de que aquestes minvin les dificultats a benefici de tots, otorgant protagonisme a l' intercanvi de capacitats i competències mitjançant el respecte i el diàleg.
4. Quins aspectes penses que s' haurien de millorar?
   A partir de la reflexió-acció durant el curs s' han anat fet modificacions cap a la millora però una aspecte pendent i que el professor demanaria de cara al curs proper seria la possibilitat de treballar dos professors dins l' aula a fi de poder donar més suport als alumnes d' IT ja que pensa que ha quedat pendent aconseguir que concretament una alumna, degut al seu desfassament curricular, pogués seguir la dinàmica en un ritme més adequat.
5. Penses que el grup-classe s' ha adaptat bé a la metodologia?
   El professor opina que la dificultat no està en l' adaptació dels alumnes ja que aquests, des del primer dia, han respost molt bé ja que són com "esponges" i, des del principi , van rebre tècniques i estructures de com treballar el treball cooperatiu i la cohesió per la qual cosa la integració ha estat progressiva, positiva i satisfactòria.
6. Perquè ho recomanaries a la resta d' equip educatiu?
   Sobretot per la flexibilitat que suposa la metodologia que permet que tots puguin crèixer i avançar al seu ritme fora límits a nivell de continguts, creativitat, ...Prova d' això serien el sistemes de valoració que empra, rúbriques a nivell de grup, autoavaluacions per part dels alumnes,...Per altra part, diu que ell mateix en un altre centre va comprovar que els grups d'alumnes que treballaven per grups cooperatius, van reduir el nivell d' amonestacions i conflictes perquè éren capaços de resoldre i gestionar les dificultats mitjançant el diàleg i l' escolta, també semblaven més cohesionats i motivats cap a l' aprenentatge. Per tant, aquest "grup control" serviria per animar a altres docents per millorar la seva pràctica.

Acabant la 3a Fase...

OBJECTIUS

- Prendre decisions per millorar els processos d' aprenentatge.

- Reflexió de la mostra processual: materials, dinàmica de grups, ...

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Durant la fase, he anat passant a diferents alumnes la graella d' autoseguiment, fent-los diverses preguntes a fi de recollir informació documental. Amb el professor de naturals també vam acordar un espai de temps per emplenar la rúbrica d' avaluació.

- Classe de naturals: diagrama de barres a partir del recompte de les diferents espècies.

- Reunió amb els membres del DO

AVALUACIÓ

- Veureu els resultats dels registres en l' entrada següent i podreu valorar com una dinàmica motivadora i adaptada a les característiques dels alumnes pot fer del seu aprenentatge un camí competent cap al traspàs a la vida adulta.

- Una vegada més els alumnes han anat resolent entre tots les dificultats que suposa entendre una gràfica prèvia explicació del professor i han anat comprenent i elaborant la significació de la representació gràfica a partir de les dades.
- Degut als esperats resultats positius de la metodologia, sobretot el professor i jo hem estat comentant a la resta els resultats dels diferents registres i la tutora ha proposat cara al proper de curs fer a saber a la resta d' equip educatiu l'opció d' incloure la metodologia al Pla d' atenció a la diversitat del centre i hem comentat que convendria recomanar la realització d' un Seminari per la formació de professors amb aquest tipus de dinàmica.

REFLEXIÓ
- Si el psicopedagog s' aproxima als actors protagonistes del context objecte d' estudi i té un paper actiu, empàtic, mediador, reflexiu...pot generar canvis a benefici de tots, especialment els alumnes. Pot intervenir tant en propostes metodològiques, organitzatives, ...a l'aula com fer el traspàs a la resta i informar de tots els avanços i entrebancs.

Resum de la Setmana

OBJECTIUS

- Detecció d'avantatges de la dinàmica i  millora en els alumnes amb Nese.

- Valoració de la dinàmica quant a l' adequació de les característiques dels alumnes.

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Seguim treballant en el jardí la recopilació de plantes i flors i després, a l' aula,  realitzem el gràfic a partir del recompte de la mostra. Exemples de la recopilació:

- Escolta d' exposicions en un grup de 2n d' ESO per valorar amb més perspectiva el segon objectiu marcat. He presenciat diferents exposicions via power point prèviament preparada per cada grup on el projecte consistia en la descripció d'un simulacre d'un viatge en un lloc escollit a partir de les pautes del professor i elaboració d'una Guía del Turista per l'estudi d' ecosistemes, plantes endèmiques i amenaçades, etc. Així, les diferents opcions han estat Un zoo a Sao Paolo (Brasil), els Fiords (Noruega) i Aurora boreal, Parc natural de Pilancones (Dinamarca),... 

AVALUACIÓ

- Al jardí, l'organització ha funcionat millor ja que el coordinador ha organitzat qui s' encarregaria de fer el recompte de cada espècie mentre la resta de membres han anat aferrant cada tipus de planta de la mostra amb el recompte posterior de cada una i el professor ha assignat l'encàrrec de no perdre cap planta al secretari. Després, a l' aula, s' ha realitzat el gràfic corresponent amb l' objectiu d' entendre visualment el recompte des de la graella de notes de camp preses per cada grup.

- Al grup de primer objecte d' estudi, diria que ja he valorat positivament l' adequació de la metodologia a les característiques dels alumnes i fa que tots puguin anar avançant en el seu ritme d' aprenentatge. Però vaig proposar a la tutora i al professor acudir a una sessió de 2n per observar com es viu des dels alumnes un any després, com és l' evolució de la dinàmica, o sigui, vaig voler satisfer algunes curiositats.

Totes les exposicions han estat molt ben organitzades i estructurades (allotjament i preus, ruta, clima, fauna,...), la majoria dels membres han exposat de manera clara i la resta de grups s' ha mantingut molt respectuosa i semblaven atemps i interessats. Així i tot, al final, el professor ha estar crític i ha recalcat els aspectes que s' haurien de millorar, pensa algunes han estat massa informatives, algun membre hauria de practicar el llenguatge corporal i en altres ha mancat una conclusió.

REFLEXIÓ

- Els grups, han gaudit de l' activitat, s' han mostrat molt interessats, com a exploradors experts han recopilat gran varietat d' espècies del seu espai. El professor ha reforçat els diferents grups especialment en nen amb trastorn emocional per la bona tasca realitzada.. A més, he observat que aquest nen ha millorat la relació amb els companys, sembla haver fet una millora de relació gradual degut a l'exercitació natural pel fet d' haver d' opinar i participar contínuament amb els seus companys. 

Una de les nenes d' IT segueix sense xerrar gaire per manca de comprensió i es recolza amb una companya que li dóna suport i li tradueix allò més necessari. 

A l' aula cada un dels nens Nese segueix amb els petits ajustaments i modificacions a fi de que les seves potencialitats compensin les seves limitacions.

- Les exposicions m'han sorprès pel nivell de cadascuna d' elles, els participants semblàven petits experts, es perceb com a resultat d' una elaboració consensuada i compartida, es capta la seguretat i confiaça respecte als alumnes de 1r, es transmet en molts d' ells que han gaudit de l' activitat per original, motivadora, creativa, alternativa, personalitzada al grup en funció dels  interessos. El resultat és un exemple de construcció de competències per preparar-los cap a la vida adulta.

Notícia

Ha costat trobar una notícia en relació al meu Pla, aquí us presento una que relaciona el Treball cooperatiu i les TIC: "Las Nuevas Tecnologías en la educación fracasarán sin un cambio en la forma de enseñar" (22/11/2008) en el següent enllaç:

http://www.lavanguardia.com/buscador/index.html?filter.q=ventajas+de+metodolog%C3%ADa+de+trabajo+cooperativo+en+las+aulas&x=41&y=8

Aquests dies passats...

OBJECTIUS
- Reflexió i diàleg entre els participants.
- Reflexió sobre la pràctica educativa

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Reunió d' equip educatiu. Arrel de que aquests dies, des del PAT, l' ordre del dia són el tema dels possibles alumnes repetidors i els programes específics més adients, es va acordar una reunió en temps de pati d' equip educatiu per informar de que els dos alumnes de IT com que ja han repetit curs, se ls recomana derivar un al programa ALTER i  l' altre, al PQPI de jardinería.

- Classe d' avui de naturals. S' ha dividit en dues parts: en la primera mitja hora un alumne prèvia petició, ha realitzat una exposició sobre fòssils i en la segona part, hem baixat al jardí on cada grup s' ha situat en l' espai que va marcar l' activitat ha consistit en recopilar diferents espècies de flors i plantes per després classificar-les i estudiar les seves característiques.
Exemples de l' exposició:

AVALUACIÓ

- La reunió d' equip educatiu ha sigut  interdisciplinar, o sigui, entre els professors d' àrea i tutor, a més dels membres del DO i ha sigut en temps de pati perquè compatibilitat.

- Els alumnes, en qualsevol moment del curs, poden demanar fer una exposició individual d' un tema del seu interès en relació als continguts proposats pel professor. Aquest alumne en concret, ens ha sorprès a tots, ha demostrat sentir passió pel tema i ha gaudit de mostrar-nos varietat de fòssils: caragoles, estrella de mar, musclos, eriçons del Marroc, mosca, libèl·lula,...amb petites explicacions i després la resta ha fet una fila per veure bé tota la mostra.

En la segona part, al jardí, prèvia explicació a classe per part del professor: classificarem entre espècie I, II, III, IV,...(tantes com identifiquem) i aferrarem flors i plantes. Els grups s' han distribuit tasques i han anat recopilant, no hi ha hagut dificultats ja que cada grup es centrava en un espai diferent.

REFLEXIÓ

- L' orientadora ha informat i recordat la importància d' evitar l' abandonament escolar i de com alguns programes poden ajudar a que els alumnes continuin en el sistema.

- La classe ha estat bastant lúdica, la primera part ha semblat un simulacre real a una exposició de fòssils, tots han respectat el company i li han fet preguntes i l' anada al jardí també ha suposat un aprenentatge significatiu per l' experiència de conectar amb la natura (plantes i éssers vius reals), 

Inici 3a Fase: Seguiment

La setmana passada es va iniciar aquesta tercera i darrera fase. Les properes  3-4 setmanes em proposo atendre els objectius que vaig marcar en el Pla seguint en la línia dels marcats en la fase anterior:

- Reflexionar i dialogar amb els participants de manera compartida.

- Avaluar quines problemàtiques han millorat sobretot les derivades dels alumnes amb Nese.

- Detectar errors i aprendre d' ells de manera conjunta.

Els instruments seguiran essent sobretot l' observació i reunions amb els indicadors d' avaluació que vaig proposar (Qüestionari i fulls d' autoseguiment) que al final de la fase us presentaré.

A continuació us resumiré les darreres  sessions:

- DESCRIPCIÓ DE TREBALL

- Reunió amb tutora per valorar següents sessions i valorar possibles problemàtiques.

- Assignació de càrrecs i mapa conceptual.Cada grup ha elegit un dinamitzador, coordinador i intendent (secretari). S' ha iniciat per grups el mapa conceptual sobre Els Regnes (monera, protista, fongs, plantes, animals)

- Activitat: A partir de la imatge del recinte de l' institut, cada membre ha copiat el plànol vist de dalt i a continuació s' han d' estudiar diversos punts: 1) Delimitar l' àrea d' estudi, 2) Fer quadrícules sobre el mapa, 3) Identificar espècies en cada quadrícula , 4) Copiar el nombre individus de cada espècie.

- Inici activitat espècies al jardí botànic. Cada grup ha de situar en el jardí la zona que ha escollit estudiar.

- AVALUACIÓ

- La tutora orientadora ha recomanat al professor de ciències seguir en la línia de refoçar positivament l' alumne amb trastorn emocional, adaptar continguts al PI dels d' IT i modificar les valoracions a l' alumne dislèxic.

- Alguns grups han tingut dificultats en l' elaboració del mapa i el professor ha explicat a dos grups en concret la importància dels conceptes units per conectors amb fletxes, mentre els demés treballaven al seu ritme.

- Hi ha hagut dificultats per fer les delimitació de línies malgrat les explicacions, recomanacions i ajuda del professor (emprar regletes, línies en creu, manco requadres i més grossos,...), els alumnes amb PI han delimitat només l' espai que ens interessa, el jardí objecte d' estudi.

- Molt ràpidament cada grup ha sabut orientar-se i situar-se, han iniciat l' observació i detectat alguna espècie.

- REFLEXIÓ

- Orientadora com assessora del procés és clau per aclariment de dubtes i seguiment de les diferents etapes.

- Sorgeixen diverses problemàtiques en funció de les destreses i competències dels diferents membres, per això la heterogeneitat és un factor compensador de dificultats i si cap membre pot donar suport o solventar el problema, el professor mediarà com a component del triangle interactiu.

- Anar al jardí, suposa transferir la comprensió a un altre context, penso és molt significatiu des de l' espai real situar l' espai seccionat en el mapa per a partir d' aquí anar organitzant altres punts de l' activitat en les següents sessions.

Conversa i Reflexió sobre Observació

El passat semestre, mentre estudiava Diagnòstic en educació, vaig aprendre que uns dels instruments més "potents" per recaptar informació respecte a la intervenció és l' observació per damunt de qualsevol tipus de prova psicomètrica (tests, escales,...), sense menysprear l' entrevista, que, realitzada als diferents agents implicats (família, alumnes, professors, altres professionals,...)  i mitjançant un qüestionari amb preguntes ben estructurades respecte a les variables que intervenen en el procés objecte d' estudi, pot contribuir enormement a construir un Pla d' actuació atenent a les necessitats i amb la  finalitat de donar la millor resposta segons el cas.

Dit això,  durant la segona fase he fet servir com a instrument bàsicament la observació per rendir comptes als objectius marcats. En funció de les activitats, he observat la metodologia i pràctica docent, els recursos i materials emprats, el paper de l' orientadora com a  mediadora del procés,...

Per això, des d' una perspectica ecològica i des del microsistema "grup-classe", diria i reafirmo que l' observació és molt vàlida i he après molt respecte a allò que he observat. Com anècdota us puc dir que en la darrera classe de ciències, el professor un moment donat em va quedar  mirant semi-sorprès mentre jo focalitzava sobre un grup i li vaig dir: "Hi som, malgrat no ho sembli".
Després, en el temps de pati, vaig coincidir amb ell i la meva tutora i els vaig explicar què era el que havia volgut a dir i ara, ho vull compartir amb vosaltres:

Mentre observes els diferents grups, si ho fas de manera atenta  i discreta (ja que així els comportaments per part dels alumnes, són esponatis i naturals), te n' adones de quins grups són més cooperatius, cohesius i autònoms i s' explica perquè prèviament s' han sabut planificar, distribuint tasques, negociant preguntes i parts del projecte...així i tot el professor ha d' intervenir, per exemple va dir a un alumne: "anem tots junts" quan aquest va dir: "tu vas amb M. i jo amb J. per fer l' esquema".
Per altra part, percebs com resolen els problemes els alumnes amb dificultats, com i a qui demanen ajuda, ...en definitiva, tot resulta molt útil per després anar enregistrant-ho tot a  la graella.

També vaig comentar que quan escoltes el què diuen i com ho diuen, captes trets com seguretat, confiança, motivació,...de tot es pot deduir sensacions, fins i tot, del que no diuen o es callen en algun moment...

L' orientadora, em va acabar dient: si captes mirant i escoltant i endemés quan parles, tens un do, molt útil en l' orientació. Em va fer gràcia, clar.

Resum de la Setmana

Acabant la fase d' execució, aquest és el resum d' aquesta setmana:

OBJECTIUS
- Analitzar la millora de la pràctica educativa.
- Valorar l'orientadora com a mediadora del procés entre els implicats.


DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Revisió i activitat a classe per comprendre millor què es farà a l' estudi de les espècies sobre el terreny al jardí botànic. El professor ha explicat la importància de treballar "una zona" per tal d' entendre la diversitat que es pot donar en un espai. Es tractava de recollir nformació de la zona d' abundància a partir de la fórmula: A=N/S, N indica el nombre d' individus d' una espècie i S, la superfície.

- Reunió de tutors de 1r al Departament d' orientació (DO) des del PAT (Pla d' acció Tutorial).

- Reunió amb la meva tutora per comentar les graelles d' observació.

- Reunió amb els tutor i membres del DO implicats en els seguiment dels alumnes amb NESE.

AVALUACIÓ

- He observat com la gran dificultat ha sigut el càlcul, el professor ha hagut de fer vàries explicacions sobre dividir en decimals a diferents grups.

- S' ha comentat el ritme que segueixen els tres cursos en els diferents desdoblaments de les àrees instrumentals: matemàtiques, català, castellà i anglès. Pel que fa al grup objecte d' estudi, m ha cridat l' atenció que els dos nens amb nee segueixen bé les classes mitjançant  acis no significatives i algunes adaptacions metodològiques (activitats per parelles, etc), també el cas del nen absentista el qual falla molt, jo només he coincidit amb ell en una classe i l' orientadora ha informat que ha activat el protocol per derivar-lo a Serveis de Menors des dels Serveis Socials.

- L' orientadora que a l' inici del pràcticum havia donat el seu vist i plau respecte a la graella d' observació presentada en l' entrada anterior, va valorar positivament els meus resultats en tant que permet analitzar la i controlar  les diferents  variables i decidir la millor actuació segons la resposta dels diferents ítems.

- El tutor ha comentat que diferents professors d' altres àrees pensen que el nen amb trastorn emocional darrerament havia millorat la seva seguretat i participació, davant aquest comentari, la mestra de pedagogia terapèutica ha proposat un petit canvi en l' adaptació de materials, més cap a la millora del seu autoconcepte per seguir reforçant la seva autoimatge i autoestima.

REFLEXIÓ

- Sempre és interesant cercar la significativitat i aplicabilitat a partir d' un exercici o simulacre real, o sigui, l' activitat suposava una preparació per una posada en escena real dins el context centre mateix, la posterior visita al jardí,  a fi de treure el màxim benefici a nivell de construcció d' esquemes mitjançant la conectivitat.

- Es pot dir que l' orientadora dirigeix la reunió, des del PAT prepara uns ítems comuns als diferents tutors però també té la capacitat d' improvitzar solucions amb opcions de resposta d' intervenció a partir de les demandes que van sorgint o petites dificultats internes.

- Des de la col·laboració i dins un marc preventiu, analitzat la praxis educativa a partir d' un intrument senzill, es pot rebre molta informació per tal d' atendre el què, com, quan i amb què ensenyar per millorar processos d' ensenyament-aprenentatge dins el micro context aula.

- Molt positiu la impressió dels diferents professors cap el nen ja que sembla que el continu refoç positiu, els elogis i l' adaptació de materials, tot plegat per part de tots, dóna el seu fruit.

INDICADOR D' AVALUACIÓ: REGISTRE

Acabant la segona fase, us present la graella que he anat completant durant la fase a partir de l' observació i algunes entrevistes:

Pauta d' Obsevació per valorar la metodologia en l' aula i la interacció entre el mestre i el grup-classe i el comportament dels alumnes amb NESE (indicador d' avaluació)

Mestre-grup

- Parteix dels coneixements previs?	Sí, sempre.
- Com conecta el que va fer en la classe anterior.	Fa algunes preguntes per contextualitzar i enllaçar.
- Com manté l' atenció i l' interès dels alumnes.	To de veu adequat segons la situació (ferm, dolç,...), aproxima els exemples a la seva realitat despertant la curiositat per la temàtica.
- Manté un ritme fàcil de seguir?	Sí, és conscient de que s' ha d' adaptar als diferents ritmes dels grups.
- Utilitza imatges o exemples?	Sí, fotografies, mapes, gràfics, llibres ...
- Especifica què es farà, com i què s' espera dels allumnes	Sempre, a l' inici de cada sessió. Cada membre sap que tindrà una tasca assignada.
- Com està organitzada la classe?	4 grups de 4-5 alumnes.
- Com és la interacció entre els membres del grup	En dos grups hi ha més cohesió que en els demés però en general destaca pel suport i ajut, negocien qui farà què.
- Quin és l' ambient a l' aula	Tranquil, organitzat, es promou l' ajut,
- Participa l' alumnat activament	Tots participen, són membres actius del seu aprenentatge, des de l' inici fins al final (autoavaluació) .
- Dóna pautes per realitzar les activitats	Sempre, explicació i valora la comprensió, normalment hi ha dubtes i s' han de resoldre a l' inici.
- Es promou la interacció treballant en grups	Completament, mateixos alumnes reconeixen que els facilita la resolució de problemes o dubtes. Dialoguen, es qüestionen opcions i plantejaments, tots aprenen de tots perquè cada un és diferent però actiu.
- Hi ha bon tractament entre els companys de grup	En general sí tot i que a vegades s' ha de mediar per les formes verbals, especialment a la sessió després del pati que están més nerviosos.
- Es considera el contingut amb els interessos dels alumnes	Sí, el professor ho té molt present, adapta el contingut al seu nivell, entorn, curiositats,...
- Hi ha bona organització del treball	És el que més destaca, a principi de curs hi ha lentitud i manca d' organització i rendiment. Després del primer projecte, tots saben què han de fer, com i quan.
- Aspectes didàctics que facilien el treball	Treballar a partir d' un mural amb diferents materials de diferents fonts els resulta a part d' atractiu, motivador i enriquidor. A més, els continguts dels projectes cerquen la significativitat.

Alumnes NESE

	Nen d' IT	Nena d' IT	Nen dislèxic	Nen amb trastorn emocional.
- Està motivat	Si	Si	Si	Si
- Segueixen les indicacions sense ajuda	A vegades	No	Normalment, sí	Sí
- Es distreu	A vegades	A vegades	Quasi mai	Quasi mai
- Sap afrontar dificultats	A vegades	Li costa	Sempre	Si
- Demana ajuda: quan, com,	A vegades al company	No però sempre una companya li ofereix suport	Sí , al professor mentre fa l' activitat.	Si, al companys i professors.
- Té material adaptat, quin.	Se li adapten vocabulari i alguns continguts	Se li adapta metodologia, vocabulari,...	No	No
- S' oblida materials o deures	No	A vegades	No	A vegades
- Es relaciona amb mateixos companys	Normalment, si	Ara no.	No	No
- Grau d' ajuda que reb	Mitjà	Alt	Baix	Baix
- S' ha integrat bé dins el grup	Si	Si	Si	Sí
- El mestre li dedica poc o molt de temps	Suficient	Molt	Poc	Poc
- Mostra un ritme d' aprenentatge adequat (lent, variable,...)	lent	variable	Adequat	Bo
- Sap afrontar les dificultats o es bloqueja.	Si	Si	Si	Si
- Es desanima quan no ho sap fer	A vegades	No	No	No
- Comprèn les instruccions del treball a realitzar	A vegades	Quasi mai	Si	Si
- Es mostra cohesionat dins el grup	No	A vegades	Si	Si
- Se' l veu interessat	A vegades	A vegades	Si	A vegades

Resum de la Setmana

OBJECTIUS:
- Analitzar la resposta de l' alumne amb dislèxia
- Prendre decisions per promoure canvis

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL:

- Després d' observar que el nen dislèxic es posava molt nerviós en el seu nou grup, vaig proposar al professor i a l' orientadora per parlar amb ell cinc minuts de temps de pati en la classe següent. Després ho vam parlar amb el professor i orientadora per tal de consensuar la resposta.

- Conversa de mobilitat i activitat de localització d' espècies (projecte La Biodiversitat) amb professor substitut.

AVALUACIÓ:

- Parlant amb el nen dislèxic em vaig adonar de que la causa del seu malestar és que els membres d aquest nou grup fan la feina de manera accelerada, es preocupen del temps, volen acabar els primers i J. es posa molt nerviós. Ho vaig comentar a la resta d' implicats i l' orientadora va proposar al professor que parlés amb el grup per tal de fer comprendre que interessava fer la feina de manera més pausada i sense pressa i reforçà a J. de que estava molt content de les seves darreres explicacions respecte a la feina feta.

- Arrel de que el professor de ciències va anar de viatge d' estudis amb altres grups d' eso, es va acordar prèviament que un membre del seu departament conduiria les dues sessions següents de la setmana.

En la primera, el professor substitut recolzat per el policia tutor del centre, van fer una exposició  molt interessant i apropiada sobre la temàtica "Guía del ciclista" informant sobre les avantatges i beneficis d' emprar la bicicleta de manera continuada: no contamina, fas esport,...

En la segona, a partir d' un mapa i cercant la significativitat dels conceptes, els grups havien de localitzar diferents espècies sobre una quadrícula i  després respondre a unes preguntes que portaven confusió. Un primer membre del grup gestiona amb el segon membre la resposta, després el tercer i quart han d' enriquir i millorar la resposta. El professor anava aclarint per exemple recordant algunes característiques dels rèptils: ténen escates, invertebrats, calor corporal,...diferències amb artròpodes (temàtica anterior)

REFLEXIÓ:

- Una vegada més tinc l' oportunitat d aprendre sobre les possibilitats que pot tenir l' orientadora per millorar processos d' e-a des de la zdp analitzant conductes, reaccions, ...pot mediar i assessorar perquè els actors estiguin més a gust i per tant, es desenvolupin en els seus rols respectius.

- Malgrat el professor substitut al principi li ha costat controlar els grups, anàven un poc dispersos, a poc a poc, l' activitat s' ha anat desenvolupant segons les indicacions del professor la qual cos indica hi ha hagut bona comunicació i coordinació. Em sembla clau que membres del mateix departament buquin solucions d' aquest tipus ja que beneficia als alumnes i "alleugera" les intervencions de l' orientadora i cap d' estudis encarregada de horaris, etc.

Resum de la Setmana

OBJECTIUS

- Millorar la pràctica educativa a benefici dels alumnes com a model de canvi
- Prendre decisions per promoure canvis que facin possible la millora dels processos d' aprenentatge de l' aula.
- Analitzar la resposta de l' alumne amb trastorn emocional
- Valorar el psicopedagog com a mediador

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL

- Primer de tot, ens vam reunir el professor, l' orientadora i jo per tractar el tema de fer canvis en els grups de treball perquè feia temps els alumnes ho demanaven. 

- El professor i ja amb la nova distribució va introduir el tema de La Biodiversitat explicant el seu significat i lligant amb altres explicacions prèvies. Per exemple, va demanar si recordaven que els biòlegs i ecòlegs valoren si un "espai natural" pots ser o no considerat  biodivers.

- Entrevista entre l' orientadora i l' alumne amb trastorn emocional. A l' orientadora li preocupa que en el segon trimestre, una de les poques assignatures que l' alumne ha aprovat ha estat l' assignatura de ciències, ha volgut assegurar-se de per quines raons és beneficiós per l' alumne per després traspassar la informació a la resta d' equip educatiu.

AVALUACIÓ

- L' orientadora va recolzar la la proposta del professor que coneix bé com interactuen els membres de cada grup però li va demanar recolzament perquè una de les alumnes amb IT es separés d' una companya amb qui es recolza molt. Es va acordar que la tutora entraria mitja horeta en les properes classes per valorar si els canvis són encertats.

- A l' entrevista amb l' alumne, la tutora comprova que evidentment l' alumne ha agafat confiança treballant en petit grup, està agust i participa malgrat que  a l hora de les exposicions orals necesita més temps i se li demana manco (ex el títol i els trets principals,  la resta de companys de grup ho desenvolupen), aquesta mesura em sembla molt adequada per part del tutor recomanada per l' orientadora

REFLEXIÓ

- Penso el canvi de l' alumne amb IT és positiu perquè guanyarà autonomia i seguretat. Trobo apropiat el seguiment de la tutora ja que orienta la resposta en funció de la diversificació d' interessos de tots els alumnes.

Ponència Treball Cooperatiu

El professsor de ciències naturals amb qui realitzo les meves pràctiques, sensibilitzat i força implicat amb la metodologia va realitzar aquesta ponència per diferents professors.
Aquesta ponència la va realitzar fa dos anys en un altre centre per diferents equips i departaments. Penso reflecteix molt bé la dinàmica i metodologia, així ho treballa a l' aula.

Ponència treball cooperatiu from Josep Àngel

WEBGRAFIA

Aprenentatge cooperatiu:

- http://grupsderecerca.uab.cat/grai

- https://sites.google.com/site/recusosdidacticscentaure/recursos-sd/avaluacio-del-treball-cooperatiu

- http://www.xtec.cat/cbarba1/temes/cooper.htm
- http://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=5HWP7IKyW8YC&oi=fnd&pg=PA3&dq=treball+per+grups+cooperatius+per+projectes+i+nens+amb+dificultats+d%27+aprenentatge&ots
- http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1217229

Treball Cooperatiu a l' aula

Ja que un dels objectius d' aquesta segona fase és reflexionar sobre aquest tipus de metodologia, m' he dedicat a fer un recerca per diferents webs. 
Aquest és un exemple que descriu molt bé les avantatges de treballar en grup fent que l' aprenentatge esdevengui més significatiu:

FASE 2: Col·laboració en el PI dels alumnes d' IT

OBJECTIUS

- Millorar la pràctica educativa a benefici dels alumnes com a model de canvi

- Analitzar la resposta als alumnes amb NESE

- Valorar el psicopedagog com a mediador

DESCRIPCIÓ DEL TREBALL (Acords priorit, compromisos)

Abans de les vacances i coincidint que just després s' iniciaria un nou projecte, La Biodiversitat, ens vam reunir en el DO el professor d' àrea, l' orientadora i meva tutora de pràctiques, el professor AD i jo per tal de seleccionar materials per afavorir els PI referit al següent projecte dels dos alumnes d' IT. El professor va explicar com ho enforcaria i la tutora assessorar-lo respecte a un contingut pensant en el nivell de competència d' una alumna. Es van planificar les properes sessions i decidir quins serien els  continguts prioritaris com: noms d' alguns animals i plantes a treballar. En canvi, pel que fa als objectius, aquests serien comuns per tots:

- Conèixer la biodiversitat

- Valorar llocs amb biodiversitat

- Diferenciar graus de biodiversitat

- Pèrdua de fragilitat que possibilita aparegui diversitat

Per altra part, el professor va explicar que tant l' alumne dislèxic com el de trastorn emocional, seguiria el mateix tipus de metodologia emprada en altres projectes, o sigui, pràcticament com el de la resta del grup classe, només es modificaria i adaptaria la forma d' avaluar-los com vaig mencionar.

AVALUACIÓ

Aquest tipus de planificació prèvia a l' inici d' un nou projecte, em sembla significativa a l' hora d' abordar la resposta als alumnes considerant els de Nese. La tutora va semblar satisfeta per les decisions preses especialment per la visita al jardí botànic en la segona sessió, pel fet de conectar contingut i experiència respectant la significativitat del projecte.

Vaig aprofitar el moment per comentar a la tutora la graella d' observació que emprava per a la meva intervenció i li va semblar bona manera de valorar el procés.

Es tracta de pactar què, com, on, quan i amb què ensenyar.

REFLEXIÓ 

La principal disharmonia que perceb és que en la reunió, se suposa hi assistirien la resta de professors d' àrea de 1r d' ESO del departament de biologia que anirien coordinats amb el professor de 1r-C però no succeeix perquè aquest darrer és l´unic que treballa aquest tipus de metodologia. modificant alguns continguts i competències a benefici dels interessos dels alumnes.

Per altra part, l' orientadora té un paper crucial, recolzant i adaptant "intencions"o propostes en aquest tipus de reunions.

REFLEXIÓ

Agafo consciència del paper rellevant del psicopedagog, al meu cas, com orientadora educativa, mediadora i agent de canvi per millorar els processos d' e-a. Des d' una posició estratègica, o sigui, des de la ZDP i ZDI, capta i viu quines són les situacions susceptibles de millora entre les diferents variables derivades dels diferents àmbits, ja siguin en relació a professors, alumnes o pares.

Aquesta posició afavoreix i possibilita  l' activació d' acords i decisions mitjançant el diàleg entre els diferents agents, la qual cosa no sempre és fàcil, sobretot arribar a una coordinació comú i compatible amb les responsabilitats de cadascú.

Així i tot, sempre que es promoguin i s' executin mecanismes i processos d' ensenyament, com per exemple, aquest tipus d' estratègia cooperativa,  consensuats  i a benefici de tots, puc percebre que és beneficiós, influent i enriquidor, sobretot perquè s' aconsegueixen modificar esquemes de coneixement en els alumens  cap a l' aprenentatge significatiu i constructiu, la qual cosa fomenta que aquests siguin més actius i competents.

Ara bé, perquè això sigui possible, és convenient que l' orientadora sigui competent en l' acció i a part de saber (c. tècnica), ha de saber ser (c. personal), fer (c. metodològica) i estar (c. participativa). Aquestes dimensions, des d' una perspectiva cooperativa, col·laborativa i ecològica li permeten liderar, facilitar i provocar canvis cap el desenvolupament en els diferents processos educatius i també socials.

D' aquí la importància de conèixer el context, fer-ne un seguiment regular que li permeti comprendre la situació per poder valorar i detectar obstacles, mancances i limitacions a fi de resoldre problemes, gestionant i liderant la intervenció des d' un tarannà humil, responsable i cordial.

TREBALL EN GRUP

El treball en grup és, segurament, una de les tècniques d’ensenyament-aprenentatge que poden resultar més agraïdes, tant pel professorat com per l’alumnat. Tanmateix, la por a un increment del “soroll de fons” i la manca d’autonomia o esperit cooperatiu a l’hora de treballar del nostre alumnat, ens frenen una mica per posar en marxa una activitat a fer en grup. Fins i tot, acaben per acceptar els diferents ritmes de treball dels seus companys i es reparteixen la feina segons les habilitats de cadascun dels components del grup.  A més, com diu del Carmen (del Carmen, Lluís M., 1993) aconseguirem així oferir als alumnes activitats de naturalesa diferent per a l’ensenyament i l’avaluació de cada tipus de continguts, i establir relacions entre ells de manera que es potenciïn mútuament.

Raons per treballar en grups d’alumnes (Bonals,J.,2000):

-benefici cognitiu

-aportacions per a la vida de relació o emocional. Millora de les habilitats socials: desenvolupen la capacitat d’arribar a acords, es facilita la comunicació i la participació activa de tot els components del grup, s’ajuden entre ells i aprenen a demanar ajut quan els hi cal, etc.

-valor del propi treball en grup mantenint unes relacions personals satisfactòries

-pot incrementar la qualitat de l’aprenentatge

-afavoreix l’adquisició de coneixements a través de la interacció entre els i les alumnes

Pel que fa a les habilitats socials, cada vegada són més necessàries persones amb habilitats comunicatives, que es troben a la base del treball en grup com (Gómez,I.,1991):

-          Posar-se en el lloc dels altres

-          Interpretar els seus desitjos, exigències, necessitats

-          Mostrar-se sensible per escoltar i comprendre

-          Coordinar esforços per arribar més lluny

-          Contrastar idees, opinions i concepcions personals o de grup

-          Discutir metes i centrar objectius de grup

-          Distribuir funcions

-          Regular la participació

-          Analitzar les possibilitats de cadascú i intervenir-hi en funció d’aquestes

Hi ha tres funcions bàsiques d’aquest tipus de treball (Bonals,J.,2000):

v      Funció de regulació dels aprenentatges

§         organitzar-se dins el grup

§         distribució de feines que poden avaluar ells 

§         augmenta la capacitat de complir els acords

§         valoració del grau d’assoliment dels coneixements

§         posada en comú dels coneixements que els permet incorporar els dels companys.

v      Funció socialitzadora

§         Millora de les habilitats socials: diàleg, arribar a acords,…

§         Fer compatible la conveniència individual amb la de la resta del grup

§        Participació de tots els membres del grup i fer-ho de manera ordenada i respectuosa vers els altres

v      Funció de potenciació de l’equilibri emocional

§         Fomenta les relacions entre companys de l’aula

§         Sensació de pertanyer i ser acollit dins un grup

§         Pendre consciència de com reaccionen els altres davant el seu comportament

§         S’afavoreix l’autonomia

OBSERVACIÓ I REGISTRE

Pauta d' Obsevació per valorar la metodologia en l' aula i la interacció entre el mestre i el grup-classe i el comportament dels alumnes amb NESE (indicador d' avaluació).
Exemple de la graella que empro en la segona Fase.

Mestre-grup

- Parteix dels coneixements previs?
- Com conecta el que va fer en la classe anterior.
- Com manté l' atenció i l' interès dels alumnes.
- Manté un ritme fàcil de seguir?
- Utilitza imatges o exemples?
- Especifica què es farà, com i què s' espera dels allumnes
- Com està organitzada la classe?
- Com és la interacció entre els membres del grup
- Quin és l' ambient a l' aula
- Participa l' alumnat activament
- Dóna pautes per realitzar les activitats
- Es promou la interacció treballant en grups
- Hi ha bon tractament entre els companys de grup
- Es considera el contingut amb els interessos dels alumnes
- Hi ha bona organització del treball
- Aspectes didàctics que facilien el treball

Alumnes NESE

	Nen d' IT	Nena d' IT	Nen dislèxic	Nen amb trastorn emocional.
- Està motivat
- Segueixen les indicacions sense ajuda
- Es distreu
- Sap afrontar dificultats
- Demana ajuda: quan, com,
- Té material adaptat, quin.
- S' oblida materials o deures
- Es relaciona amb mateixos companys
- Grau d' ajuda que reb
- S' ha integrat bé dins el grup
- El mestre li dedica poc o molt de temps
- Mostra un ritme d' aprenentatge adequat (lent, variable,...)
- Sap afrontar les dificultats o es bloqueja.
- Es desanima quan no ho sap fer
- Comprèn les instruccions del treball a realitzar
- Es mostra cohesionat dins el grup
- Se' l veu interessat